Ha, ha

Està bé això que proposa el ministre José Ignacio Wert per garantir que totes les famílies que volen que els seus fills siguin escolaritzats en espanyol rebin una satisfacció. Com ja es va insinuar quan es preparava la llei, les famílies tindran dret a portar els fills a un centre privat que els doni el servei que desitgen. Les famílies pagaran els rebuts, els enviaran al Ministerio de Educación y Cultura –ha, ha– i els administratius del senyor Wert ho descomptaran dels diners que s'han de transferir a Catalunya per reembutxacar-ho a les famílies. No és Espanya un lloc meravellós per viure?

Espero que les famílies que pensen optar per aquesta via, si és que troben algun centre que hi doni el servei, vagin fortes d'armilla, perquè a la vista del calendari de pagaments i la seriositat del govern espanyol a l'hora de complir amb els seus compromisos, el més segur és que els diners avançats el primer mes perquè els infants s'eduquin en la lengua que nos une retornin quan hagin acabat la universitat. I més perquè segons el decret que prepara el Monasterio –perdó, el Ministerio– de Educación y Cultura –ha, ha– el rebut final inclourà, a més de l'escolarització, el menjador, el transport i, si cal, l'internat. No, si és que quan Wert s'hi posa, no s'hi posa per poc.

N'hi ha prou amb examinar el galdós comportament de l'administració espanyola a l'hora de finançar serveis bàsics, amb retallades que són de vergonya aliena, per adonar-se que no hi ha ni cinc de calaix. I sense diners, els decrets són paper mullat.

Conclusió: l'ocurrència de Wert servirà perquè el govern espanyol digui que fa honor a les seves promeses, si més no quan es tracta de lligar curt els catalans (i si no, ja ho veuran el dia 8 d'abril). Llàstima que després la realitat sigui la que és, com repeteix Rajoy per justificar el fracàs de totes les seves brillants promeses electorals.