Opinió

Arts i societat

La necessitat social demana la implicació de les arts en la societat. Amb l'aplicació de les eines artístiques al procés educatiu

L'experimentació sense límits que van esperonar les avantguardes artístiques va obrir una infinitat de camins que ens han dut a una diversificació sense precedents dels registres artístics. Això ha comportat un esclat de la pràctica artística i expressiva entre la ciutadania, encara que sovint també ha propiciat una obra artística molt autoreferencial, entre críptica i onanista.

A l'altre extrem, la necessitat social demana la implicació de les arts en la societat. Amb l'aplicació de les eines artístiques al procés educatiu, a la formació integral de la persona. O a la comunitat, als nusos de la vida comunitària, a l'assumpció de la diversitat, a la cohesió social. O, encara, a la salut, a les terapèutiques fisiològiques i psicològiques. Per no allargar-nos amb tantes altres aplicacions en el camp de l'expressivitat i l'empatia personal o de les dinàmiques de grup, etcètera.

Es tracta d'unes prestacions certament humils, que no confereixen a les arts el paper d'intermediació amb els déus o d'accés a cotes sensibles i de percepció situades més enllà de les habituals, sinó que els confereixen un paper subsidiari i merament instrumentals, com el de la llevadora, el fanaler, la portera, el xofer... Però amb uns extraordinaris efectes empoderadors de les persones sobre les seves vides.

Des del Fòrum d'Arts i Inclusió Social, celebrat el 2013, l'Institut del Teatre, juntament amb l'Obra Social de La Caixa de Pensions, l'Arts Council, la Fira de Teatre Integratiu de Santa Coloma de Gramanet i la mexicana Conarte (de gran prestigi internacional en la matèria i recentment instal·lada a Girona), està impulsant un Observatori de les Arts Aplicades a l'Educació, la Comunitat i la Salut. Amb un banc de dades en construcció, que vol ser un pont d'interconnexió i d'intercanvi entre la infinitat d'experiències que prenen forma arreu. Amb tres cursos de postgraus per compte de l'Institut del Teatre, sobre les arts escèniques aplicades als tres camps esmentats. Amb un catàleg de bones pràctiques internacional. Amb una rutina permanent de posada en comú, de debat i de formalització del coneixement disponible, mitjançant les corresponents edicions. Amb l'impuls de la recerca sobre la diversitat d'experiències en curs...

És aquest un gran continent per explorar, carregat d'oportunitats de tota mena. Disponible per a la gran majoria d'artistes que “accedeixen a l'escenari” (permeteu-me el reduccionisme escènic) de manera només intermitent i que, en conseqüència, poden i els convé desenvolupar una ocupació simultània en la qual aplicar els seus coneixements i habilitats, més enllà de l'escenari. I els convé no tan sols per raons econòmiques, sinó també per adquirir una valuosa experiència social i humana, que només pot enriquir el seu talent artístic.

Es tracta d'una extraordinària oportunitat per a les arts i per als artistes. Perquè sempre és bo, sa i higiènic que, al gemec inquietant de la sirena, el sacerdot desi els seus hàbits sagrats i es presti a arremangar-se i a prestar les seves habilitats, no ja en el seu altíssim culte, sinó en l'ajuda terrena als altres. I perquè, en aquesta comesa, està demostrat que les arts poden jugar-hi un paper catalitzador de primera magnitud. I, encara, perquè, d'aquesta experiència, les arts només en poden sortir prenyades del batec social, del brunzit dels seus homes i dones, tan insignificants i tan immensos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.