Opinió

El Pirineu romànic

‘El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia', de Guardia i Lorés, és un llibre apassionant d'un tema mal conegut i no
prou explicat

La descoberta del Pirineu i l'interès per la seva història, la societat i la vida és un fenomen relativament recent. L'hem de vincular, en molt bona mesura, a la invenció de la muntanya que tan bé ha caracteritzat, en els seus llibres i articles, Francesc Roma i Casanovas. És el camí que va de les muntanyes maleïdes a la societat ideal i, també per dir-ho amb altres paraules seves, del paradís a la nació.

En realitat es tracta d'una descoberta des de la plana, des de la societat urbana que gira els seus ulls cap a la serralada i comença a freqüentar-la, de manera espontània o organitzada, a través de societats d'excursions científiques, catalanes i catalanistes, que conduirien fins al Centre Excursionista de Catalunya.

La seducció del Pirineu va ser extraordinària i va prendre formes molt diverses, i els testimonis que ens han arribat d'aquesta seducció són textos, dibuixos i fotografies extraordinàries, que aixequen acta d'un moment irrepetible que tracta de frenar l'espoli i, alhora, tracta de construir els fonaments materials d'una cultura nacional. M'ha agradat citar molt sovint el dietari d'Antoni M. Alcover, on relata la seva excursió filològica de 1906, i els dietaris de Lluís Domènech i Muntaner dels seus viatges per l'arquitectura romànica.

Ara podem afegir, a aquests testimonis valuosos, nous textos de gran força evocadora que ens donen a conèixer Milagros Guardia i Immaculada Lorés en el seu llibre El Pirineu romànic vist per Josep Gudiol i Emili Gandia (Tremp, Garsineu Edicions, 2013). Les autores fan un repàs biogràfic de mossèn Josep Gudiol (1872-1931), responsable i curador del Museu Episcopal de Vic i autoritat reconeguda en matèria d'arqueologia cristiana de Catalunya, entusiasta col·laborador, no prou reconegut, de l'Institut d'Estudis Catalans, i participant en l'expedició científica organitzada l'estiu de 1907 per la Vall d'Aran i la Ribagorça. Aquesta expedició va recórrer una part del Pirineu occidental català, entre el 30 d'agost i el 14 de setembre de 1907, i van visitar la vall d'Aran, la vall de Boí, Roda d'Isàvena i Ovarra. Van dibuixar, documentar i fer fotografies, i els materials d'aquesta expedició van nodrir les primeres publicacions científiques de l'Institut d'Estudis Catalans sobre el romànic. En formaven part Josep Puig i Cadafalch, Guillem M. de Brocà, mossèn Josep Gudiol, l'arquitecte Josep Goday i el fotògraf Francesc Mas. Les autores transcriuen i publiquen el quadern de notes de mossèn Gudiol sobre aquesta expedició, el qual esdevé un document riquíssim i suggestiu, que aporta precisions molt notables sobre l'estat de les pintures, la seva posició a les esglésies en conflicte amb retaules, altres andròmines o fins i tot una certa actitud negligent del clergat diocesà que les menystenia.

Referint-se a Santa Maria de Taüll, diu Gudiol: “Darrera l'altar major d'aquesta iglesia, formant un clos destinat a mals endreços, pot veureshi una composició en que's figura l'Epifania, ab la Verge tenint el Nen a la Falda y posada dins aureola ametllada y els tres Reys adorants sota arcuacions y oenats que son una esquisitesa de gust,color y conservació.

L'altre autor rescatat és Emili Gandia (1866-1939), excel·lent treballador de la cultura que va tenir un paper molt rellevant a les excavacions d'Empúries, des del seu inici el 1908 fins al final de la Guerra Civil el 1939, any del seu decés. Els dietaris de Gandia sobre les excavacions són una font extraordinària per al coneixement dels anys fundacionals de la recerca sobre Empúries. Però el testimoni que s'aporta en aquest llibre, de Guardia i Lorés, és el paper de Gandia en els treballs d'arrencament, embalatge i transport a Barcelona, de 1920 a 1923, de les pintures murals del Pirineu, un cop Joaquim Folch i Torras va detectar el risc de venda d'aquestes obres a comerciants estrangers, com havia succeït amb les pintures dels absis de Santa Maria de Mur. Els croquis, les transcripcions, els dibuixos, els esbossos i les fotografies que consten en la documentació d'Emili Gandia esdevenen peces clau del coneixement de la constitució de les col·leccions d'art del Museu Nacional d'Art de Catalunya, des del seu origen fins al seu destí.

Un llibre apassionant d'un tema tan apassionant com mal conegut i no prou explicat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.