Opinió

LA GALERIA

Toralles

L'església de Sant Martí i la masia del Mercer destaquen dins del conjunt

Per als qui no el freqüenten de forma habitual, Toralles és un nucli rural situat a l'Alta Garrotxa, allà on, en el dir de la gent gran, Nostre Senyor va perdre les espardenyes i no va tornar a buscar-les. Per anar-hi cal agafar la carretera que des de Castellfollit porta a Oix, i així que s'arriba a aquesta població, un cop travessat el riu, cal agafar a l'esquerra el camí del cementiri, passar per la casa pairal del Vilar i seguir endins, ben endins –s'hi van trobant altres cases de pagès– fins que s'arriba a una bifurcació. Tirant de dret se sortiria a la Vall del Bac, i tombant a l'esquerra s'arriba a Toralles. L'església de Sant Martí, del segle XII i documentada ja el 1362 en el Llibre verd de la catedral de Girona, i la masia del Mercer, a sota seu, destaquen dins del conjunt construït, assentades sobre un turonet, al peu del Montpetit, que permet veure en perspectiva la vall de Carrera o de Castellar, cap al sud-est. Des de fa un temps, el Marcer té com a propietari el comerciant valencià Vicenç Català Garrido, un enamorat d'aquestes contrades a qui no mortifica haver de fer quatre hores de viatge quan decideix deixar la capital del Túria i venir a reposar a l'Alta Garrotxa. Vicenç Català, a més, estima el lloc i vol contribuir a mantenir-hi la vitalitat. Per això, no només participa en la trobada anual que fan els Amics de l'Alta Garrotxa per atorgar els seus premis –el memorial Ramon Sala– i fer nous trabucaires d'honor, sinó que organitza, també, un aplec a Toralles, a la seva finca, amb berenar inclòs i música tradicional interpretada per en Manelich, l'actual trobador de Coll de Bucs. Vaig ser-hi convidat, fa uns dies, i dono testimoni del goig que fa passar unes hores en aquell racó, aparentment feréstec, però que, quan hi ets, s'ofereix esplèndit i acollidor, amb una verdor i un silenci que són un autèntic sedant. El senyor Vicenç Català té cura d'obrir el temple romànic de tant en tant i fer els honors a Sant Martí, el patró. Tots els assistents al darrer aplec, per exemple, paper en mà, vam cantar-li els mateixos goigs, senzills i ingenus, que devien cantar els avantpassats: “Sant Martí, molt gloriós/ assistiu-nos cada dia./ Al devot que en vós confia, / doneu-li vostre socors.” I ho vam arrodonir amb el cant de la Salve, en llatí, perquè la Mare de Déu també se sentís honorada. Parlava, l'altre dia, en una altra Galeria, dels empresaris d'èxit, que comparteixen el seu progrés material i espiritual amb la gent que els envolta. Vicenç Català també està en aquesta línia i dóna vida a aquest terrer de difícil petja.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.