Amb la vènia, és possible

Que l'ús del català a l'administració de justícia és testimonial no és, malauradament, cap sorpresa. Passen els anys i la situació, lluny de millorar, empitjora. Hi ha la sensació que tant l'administració com els operadors judicials que són sensibles al tema s'han rendit davant l'evidència i això cal capgirar-ho. L'experiència ens diu que és possible. L'any 2000 es va posar en marxa un pla a quaranta jutjats del país que va demostrar que era possible que una oficina judicial treballés en català sense que hi hagués, com objecten encara alguns, retards ni dilacions. L'experiència demanava que el jutge i almenys la meitat dels funcionaris estiguessin d'acord. Van començar amb quaranta jutjats i quatre anys després ja eren 121 les oficines judicials que treballaven en català, amb uns resultats més que reeixits: el percentatge de sentències dictades en la llengua pròpia del país superava el 80%. L'interès d'un grup de magistrats i funcionaris a promoure l'ús del català va ser primordial en l'èxit d'aquesta iniciativa que preveia, això sí, un complement salarial per a aquells que s'hi acollien.

El que va demostrar aquest pla pilot és que és possible que la justícia parli català. No es tracta d'una quimera. D'elements en contra n'hi ha i força, com ara que una bona part dels magistrats, fiscals i secretaris judicials procedeixen de la resta de l'Estat i no se'ls ha requerit el coneixement de la llengua per exercir a Catalunya. Però de jutges catalans, n'hi ha i cada cop sumen més, i de funcionaris també. El desconeixement de la llengua no pot ser excusa ni per a advocats ni per a procuradors, de manera que som els ciutadans, els usuaris de la justícia, els que hem d'exigir a cadascun dels operadors judicials que volem utilitzar la nostra llengua quan ens adrecem a l'administració de justícia. Ens empara la llei i, amb la vènia, hi tenim tot el dret a reclamar-ho.