No perdem més el temps

Dijous a Barcelona hi havia prop de dos milions de persones al carrer. Eren catalans que se senten catalans i m'atreviria a dir que, en la majoria de casos, només catalans. I ara no es posin nerviosos i facin amb mi el següent exercici: el d'imaginar-se que dijous en la manifestació de la Diada eren només cinc-cents mil, com diu la Delegació del Govern espanyol, i evidentment tots de nacionalitat espanyola. I facin-se la pregunta que em faig jo: el president del govern espanyol, quan (des de la seva òptica) té al carrer mig milió d'espanyols reclamant una consulta, no els ha de dir res? No diu que són els seus? No li mereixen cap respecte? Es veu que no. No havia de reaccionar dient res, el mateix dia, Rajoy, quan mig milió d'espanyols surten al carrer? L'única gran declaració del president d'un estat que té milers de ciutadans al carrer és una reflexió estúpida sobre trasplantaments? Brillant. No sé per què perdem el temps, esperant una resposta. Ja està bé, anar-ho dient, que hi són a temps, i que estem disposats a parlar i a canviar el que calgui per poder fer la consulta. Però a vegades em sembla que no; que ara ja els hauríem de dir nosaltres que no. Perquè, han vist vostès les reaccions que hi ha hagut a l'Estat quan a Catalunya surten al carrer prop de dos milions de persones? No només neguen el problema (el seu problema, a hores d'ara), sinó que se'ns en riuen a la cara i, a més, ens amenacen. El president de La Rioja ens diu que “aquells qui proven de plantejar amenaces, moriran”; el president d'Extremadura, que els de Súmate tenen la síndrome d'Estocolm, i la vicepresidenta espanyola, que tenen tots els recursos a punt. I això, tot plegat, perquè els dóna (o els ho sembla) rèdit electoral a Espanya. Quina vergonya! I ahir el fiscal general de l'Estat amenaçava directament: “Tenim tots els instruments del Codi Penal preparats per posar-los en marxa.” Doncs au. No perdin més el temps. Ni nosaltres.