Els homenatges a colom a
Llatinoamèrica s'han desdibuixat
Cristòfor Colom i l'esclavitud
En les seves cartes amb els Reis Catòlics entre el 1493 i el 1503, Cristòfor Colom va procurar iniciar el comerç d'esclaus
Els homenatges a Cristòfor Colom el 12 d'octubre s'han desdibuixat a Llatinoamèrica des del 1992, tot i que ja hi eren qüestionats des de mitjan segle XX. La primera festa colombina, el 1892 a Huelva, va introduir els conceptes de pàtria espiritual i mare pàtria; i així Espanya buscaria hegemonia cultural en la seva tasca hispanista quan les seves nostàlgies imperials eren solament trets lingüístics a la regió.
El primer testimoni d'un esclau que apareix en la història és el d'Olaudah Equiano (1750), que va ser capturat a Gàmbia –segons Hugh Thomas (1998)–. Els africans també havien creat supersticions sobre els conqueridors i es pensaven que els europeus eren caníbals; així els esclaus creien que el vi que bevien els tripulants dels vaixells era la sang de captius negres; l'oli de taula eren greixos que els blancs extreien d'altres negres o el formatge d'olor forta que el comandant berenava a la seva cabina era cervell d'esclaus. Per tot plegat, Olaudah Equiano s'interrogaria si els tripulants no tenien país, si vivien en aquell lloc buit, si no tenien dones i, si en tenien, on eren; com podia navegar, aquella casa? En relació amb l'esclavitud, el primer president kenyà, Jomo Kenyatta, va dir: “Quan els blancs van arribar, nosaltres teníem la terra i ells, la bíblia. Ens van ensenyar a resar amb els ulls tancats, i quan els vam tornar a obrir, nosaltres teníem la bíblia i ells, la terra.”
La tasca esclavista que van iniciar els portuguesos va il·luminar els ulls ambiciosos del navegant Colom. La conquesta americana va significar una contradicció espiritual i material, un cop dolorós per a Amèrica –anomenada Abya Yala pel poble indígena Kuna–, que s'introduïa en el món polític, com a part de la història clàssica: la civilització era Europa; la resta era salvatge i pagana. Aquest era el principi d'una separació del món entre bons i dolents, intel·ligents i subnormals o justos i culpables. Quasi paral·lelament a la conquesta, Maquiavel va escriure El príncep (1513), un precedent teòric de la ciència política, perquè va desvelar els mecanismes i motivacions dels agents polítics en el desplegament del poder. Alhora l'estat modern naixia amb aquests ingredients: la mentida i el mite són instruments conscients pseudolegítims que es posen al servei de l'acció de govern i d'interessos particulars. La política i la religió serien pretextos i unes eines més de poder.
En les seves cartes amb els Reis
Catòlics entre 1493 i 1503, Cristòfor Colom va procurar iniciar el comerç d'esclaus, que els Reis van donar per bo. Així, van contestar des de Madrid a Colom, el 12 d'abril del 1495: “Cerca de lo que escribísteis de los indios que vienen en las carabelas, parécenos que se podrán vender allá mejor en esta Andalucía que en otra parte” –com va afirmar Richard Conetzke–, però en entrar en contradicció amb la seu vaticana els monarques se'n van retractar, però va ser per poc temps, ja que a petició de Colom, primer,
i posteriorment d'Hernán Cortés, es
va establir l'esclavisme dels rebels i es van desplegar les comanadories com a deslegitimació dels indígenes, als quals acusaven de sodomites, infidels i caníbals.
Abans del viatge a Amèrica, Colom va estar a l'Àfrica (Madeira i Cap Verd), on va ser testimoni dels preus que assolien els esclaus, fins a 8.000 morabatins. Ell va proposar als Reis que els americans podien cotitzar-se entre 1.500 i 1.800 morabatins. El primer carregament d'esclaus no es va fer des d'Europa o Àfrica, sinó des d'Amèrica. L'any 1495, Colom va enviar amb Antonio de Torres prop de 500 indígenes i el 1496 l'almirall en va portar 30 més i els va vendre a 1.500 morabatins per esclau. El 1499, Amerigo Vespucci i Alonso de Hojeda van portar 232 esclaus indígenes. A més, Colom va encarregar-se de cobrar els 10.000 morabatins, el sou anual d'un mariner, que la corona va oferir de recompensa al primer que albirés terra.
El famós Rodrigo de Triana que figura en els textos històrics mai va existir. Alice Bache Gould ho va demostrar en la seva Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492 (1984). Ella va revelar que Juan Rodríguez Bermejo va ser qui va veure l'illa Guanahaní (a les Bahames), però Colom el va apartar de la conquesta i la recompensa. Rodríguez Bermejo va desaparèixer de la història oficial per obra de l'almirall.