Obscurs, fanàtics o tirans

Devem ser alguna d'aquestes tres coses. Si més no, segons la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, que és aquesta senyora que dijous va participar en un esmorzar informatiu de Nueva Economía i va buidar el pap d'una forma del tot imparcial; vull dir tan imparcial com la justícia espanyola. La fiscal general, ben imparcial, va dir que la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i les que s'han presentat contra Joana Ortega i Irene Rigau “segueixen el seu curs amb tota normalitat” però va advertir, caram quina casualitat, que “és previsible” que abans de les eleccions del 27-S “hi hagin avenços significatius” tot i que no en pot avançar el resultat. Jo, en canvi, senyora Madrigal, gairebé l'endevinaria. Sobretot quan després vostè al darrere adverteix a Mas que “els que invoquen la llibertat per vulnerar la llei incorren en una perillosa demagògia” i que tiri per la via dels fets consumats, que ja es veu que és la que haurem d'aplicar. Però vostè encara hi va afegir més, en la seva missió: “Som fruit de la Il·lustració, i per això combatem l'obscurantisme, el fanatisme i la tirania”, va concloure, i se suposa que ho va fer com a contraposició del que representa Mas en el sentit que lidera el procés cap a la independència. Obscurs? Fanàtics? Tirans? Qui? Els partidaris del procés? Els qui estan d'acord amb el full de ruta que han signat CiU i ERC? Som tots plegats un fanàtics? Uns tirans? Però com pot dir una cosa així, quan de moment el que més s'assembla a una tirania són algunes decisions de l'Estat o de l'aparell judicial, com ara la sentència del TC del 2010? En altres ocasions la veritat és que les declaracions de Madrigal em semblarien fantàstiques, perquè ja saben vostès que no paren de fer-nos campanya a favor. Però ara, a cinc mesos vista, em sembla que el millor que podem fer és fer veure que no les hem sentit. I dedicar-nos a fer la nostra, de campanya, que prou complicada que serà. Ni cas, Madrigal. Ni cas.