judicial
Jutjat un segrestador de Feliu sospitós d'infringir la prohibició d'anar a Olot
Toni Guirado assegura que el dia que el cap de la policia diu que el va veure a la fira del dibuix ell feia llenya a Sant Privat
La fiscal demana un any de presó
Toni Guirado, l'expolicia d'Olot condemnat pel segrest de Maria Àngels Feliu, es va asseure ahir al banc dels acusats al jutjat penal número 4 de Girona per afrontar l'acusació de la fiscalia, que li demana un any de presó per trencament de condemna arran de la denúncia que va presentar el cap de la policia local d'Olot i ara diaca, Ignasi López, que assegura que el 18 d'octubre del 2011, quan Guirado tenia prohibit posar els peus a Olot, es va passejar pel recinte de la fira del dibuix.
Guirado va assegurar que havia vist per primer cop Ignasi López ahir abans d'entrar a la sala i que el 18 d'octubre del 2011 el va passar fent llenya i tasques de manteniment al restaurant Can Turó de Sant Privat, on llavors treballava. La seva versió la van corroborar la seva dona, Fina Codinach, i el soci de Codinach, Rafael Martí. I també un funcionari de la secció oberta (on estava llavors Guirado) que tenia una parada a la fira del dibuix va afirmar que no l'havia vist en tot el dia, tot i que estava molt pendent de qui passava.
Ignasi López, que va haver d'aclarir que no té problemes de visió, va assegurar que coneixia Guirado de quan ell era mosso; va dir que el dia dels fets el va veure venir de lluny i, quan es van creuar, també es van “creuar les mirades”, i ell va suposar que “s'havia sentit reconegut”. Però López, que anava d'uniforme, no el va detenir ni aturar per “prudència” perquè no estava segur que fos vigent la prohibició d'anar a Olot i temia que si no ho fos Guirado fes una queixa. Tampoc va trucar a la central per preguntar-ho i va esperar a anar-hi per comprovar que estava vigent. I l'atestat el va redactar l'endemà, quan ja havien passat trenta hores. La magistrada va interpel·lar López dient-li que havia de comprendre que ella no entengués la seva manera de procedir davant la sospita que un home cometia un delicte.
López va demanar de fer un comentari que considerava oportú aportar per al cas, però la jutgessa li ho va denegar dient-li que si cap de les parts no ho havia preguntat era perquè no li interessava.
LES FRASES
Buscant la segona oportunitat
El lletrat de Guirado, Benet Salellas, va remarcar que seria il·lògic que Guirado hagués arriscat la seva llibertat (la denúncia li va suposar tornar a la presó) per anar a la fira del dibuix si no va usar mai el permís que tenia per anar a Olot en casos de malaltia de familiars. Guirado, que va dir que havia fet tres mil quilòmetres per anar al judici, va fer ús de la darrera paraula per dir que té un “estigma” pel que va anomenar “cas 1/92” (el sumari del segrest) però que es considera reinserit. “He marxat del país per treballar, he complert les meves obligacions i tinc dret a viure i a tenir una segona oportunitat.”
