Algun cop s'han preguntat els nostres polítics quin futur ens espera a tots? La meva resposta és: no. Caldria que es posessin dins la pell de les famílies que passen problemes. En sobreviuria cap, amb sous que no arriben als mil euros, amb la prestació d'atur o bé amb la pensió normal d'un jubilat? Difícilment ho podrien fer. Ens volen fer creure que l'economia millora, però no és així. La taxa d'atur és un bon indicador del creixement i, amb les dades actuals (26%), dóna mostres alarmants. No és preocupant la quantitat creixent d'empreses que tanquen les portes? Governar un país no deu ser fàcil, però els polítics han d'escoltar els ciutadans. Les majories absolutes comporten escàs diàleg, poca capacitat d'escoltar i la imposició de lleis amb què el poble no està d'acord. Els aldarulls de Burgos tenen un rerefons social preocupant i poden sorgir en altres indrets i per motius derivats d'aquesta gran crisi social, econòmica i política. Es nota cert cansament de la ciutadania envers les accions de la classe política, i el més greu és que ningú hi posa remei. Per què no jutja un jurat popular casos de corrupció? Per què no es retalla l'administració pública? Per què els directius dels bancs han de tenir uns sous magnífics? Per què la justícia no és igual per a tothom? Estem en un estat democràtic? Penso que l'educació és una eina que té l'Estat per anar endavant. Ara sí, amb una bona política educativa i que de veritat faci disminuir el fracàs escolar. Fa la sensació que per als governants és més fàcil tenir un poble analfabet que culte. La manipulació ideològica es fa més evident amb elevades taxes d'analfabetisme. No vull pensar que això passa al nostre país, però tampoc posaria la mà al foc. Quin món deixarem a les futures generacions? Incertesa, pessimisme, desigualtat, pobresa i desil·lusió.