Llavor barroca
Enciclopèdia Catalana edita un llibre de bibliòfil de Perejaume que homenatja els grans artistes del país
Perejaume reivindica el XVIII, un segle molt maleït: “Permetrà l'avantguarda”
L'artista i poeta Perejaume ha gaudit de valent d'una llarga caminada per la Catalunya del barroc. Mentre la trepitjava, la visualitzava com “un retaule ajagut”. No tenia l'ambició altiva d'un aventurer neguitós per conquerir un tresor lluent. Ha explorat la terra amb fervor, però alhora amb subtilesa, pas a pas, a la recerca d'unes humils llavors que l'han connectat amb els seus pares artístics, i amb ell mateix. A la Catalunya rural i allocada del segle XVIII, aquella Catalunya derrotada que encara avui molts menystenen pel fals mite de la decadència, Perejaume hi ha trobat l'ànima comuna de l'obra de Joaquim Mir, de Joan Miró, d'Antoni Gaudí, de Josep Maria Jujol i d'Antoni Tàpies. I aquesta ànima, amb una reveladora forma d'oval, l'ha empès a omplir de lletres i d'imatges un preciós llibre de bibliòfil: Mareperlers i ovaladors (Enciclopèdia Catalana).
Al tan ignorat barroc català li ha sortit un còmplice fidel. Algú que, a contrapèl, ha entès que no tot es redueix a l'alta cultura. “És un període d'assentaments de llavors, un període de sediments que permetran tota l'avantguarda posterior”, exclama Perejaume. Llavors plantades a la terra, no pas a l'asfalt. “La historiografia s'ha obsessionat amb el model de cultura urbana, de la burgesia, del Quadrant d'Or, de l'Eixample, del modernisme ostentós... Però hi ha molt geni que no hi té absolutament res a veure”, emfasitza.
No li parlin de paisatge, a Perejaume. El molesta molt aquesta paraula, “per especulativa”. Ell parla de camp, l'única paraula que sempre escriu en majúscules a Mareperlers i ovaladors. Al món rural és on situa l'embrió d'una cultura “creada amb molt esforç, gens invasiva, que s'ha constituït de manera molt natural, amb la discreció del creixement dels boscos”. Una cultura “imaginativa i potent” que ha patit per sortir; “com les pastanagues, que, com més seca és la terra, més bones són”.
Connexions amagades
Després de la caminada, el llibre. Perejaume tenia ganes de jugar amb les obres, però també por de tergiversar el sentit de l'art dels seus mestres. I, més i tot, de banalitzar-lo. Ha jugat com un foll assenyat. Ha discutit amb les obres i hi ha pactat. Diu que s'esforçaven per evitar-lo, només de tant en tant li donaven “un senyal de consentiment”. “Les coses, com més amagades, més contundents són.”
Ho revela el poeta en uns versos inscrits en el voluminós estoig de fusta massissa d'auró que conté aquesta joia de la bibliofília. L'estoig, que reprodueix una obra de Tàpies, Oval sobre negre (2009), és en si mateix un objecte especial. Dins seu hi custodia el llibre, amb un assaig inèdit signat per l'artista i una selecció d'imatges de grans formats, fetes amb el seu incondicional col·laborador, el fotògraf Martín Garcia, la majoria de les quals fragments ampliats de les obres. La sobrecoberta reprodueix una obra de Miró, Dibuix preparatori de pintura sobre fons blanc (1927).
Dos recorreguts, el literari i el plàstic, que es trenen i fan aflorar la “carena de lligams” entre els més grans artistes catalans de principi del segle XX, tots ells familiaritzats, i en alguns casos enderiats, amb les formes ovalades de reminiscències barroques.
Mareperlers i ovaladors és una edició única, numerada i limitada a 999 exemplars (el preu és de 2.990 euros). En paral·lel, Enciclopèdia Catalana ha fet una edició de col·leccionista de 50 exemplars signats per Perejaume que inclouen, a més, un gravat creat per l'artista exclusivament per a aquest projecte (en aquest cas, puja a 5.900 euros). Després de l'estiu, el MNAC presentarà una exposició temporal concebuda per Perejaume amb aquest mateix fèrtil, i tan insòlit fins ara, diàleg entre barroc i avantguarda catalana de tesi.