“La biociència genera el 6% de la riquesa de Catalunya”

El moment no és fàcil per a ningú, i també és complicat per a la ciència. Però hem avançat molt en els últims anys. Ara tenim més talents que mai i es generen a una velocitat superior a la que fa que el sistema els pugui absorbir.

Les aportacions de l'Estat han caigut un 39% des del 2009, però aquí tenim la sort que el conseller d'Economia considera que dedicar diners a la recerca és una inversió, no una despesa. A Catalunya, la Generalitat ha preservat les seves aportacions. Això, i el fet que els nostres investigadors són competitius, ajuda a obtenir fons europeus.

I què és la recerca aplicada? Qui la defineix? La recerca no té límits. El que hi ha és recerca bona i recerca dolenta. Hem de procurar que tot aquest potencial sigui com més eficient millor perquè després doni resultats en el mercat.

És a l'inrevés. Ara, les grans farmacèutiques comencen a invertir fora de casa sense posar-hi cap condició. Si els resultats són interessants, llavors es posen els mecanismes perquè arribin al mercat. Hem de defugir el discurs aquest que ja hem invertit prou en recerca i que ara cal fer-ho en empreses. No desmuntem una cosa que hem fet bé. Invertim en l'empresa, sí, però mai a càrrec de la recerca.

En biomedicina tenim moltes fortaleses en càncer, sistema nerviós, cardiovascular, dermatologia, malalties infeccioses... Tenim grups de recerca bàsica, molt bona recerca clínica i molt bona pràctica assistencial. I també un seguit d'empreses de dimensió diversa que desenvolupen productes.

Fotònica, nanotecnologia aplicada a la medicina... Barcelona és una de les ciutats que genera més publicacions científiques. Som molt competitius en genòmica i en càncer.

És difícil de calcular, però si sumem la investigació, les empreses que hi neixen a l'entorn o que n'aprofiten els resultats i la inversió que atreu el sector, les biociències generen el 6% del PIB català.

Catalunya és diferent, i més en aquest cas. Tenim una economia productiva diversificada, en què cap sector econòmic genera més enllà del 16% del PIB. I tenim serveis, és clar, però d'alt valor afegit.

En alguns sectors som forts, però ens falta massa crítica. Les oportunitats ara estan a buscar interaccions entre tecnologies i la salut.

Sí, si mirem els tres últims anys. No totes han mort, sinó que s'han fusionat, o s'han traslladat. Però, des de l'any 2000, s'han creat 300 empreses biocientífiques i només n'han desaparegut 50. Ara, l'evolució recent és un toc d'atenció i hem d'estar alerta.

Catalunya ocupa un lloc rellevant en biotecnologia a Europa. Al sud, és clarament la líder. A Europa, competim amb països que tenen una trajectòria de recerca molt antiga. El primer pla de recerca de l'Estat és dels anys vuitanta.

Veuen que a Catalunya s'està fent una molt bona feina de recerca, que hem crescut com no s'ha crescut en altres llocs d'Europa i que el nostre entorn és atractiu.

L'Estat no ha donat continuïtat a la seva política de recerca. Es mou a curt termini. A Catalunya, amb les competències que tenim ara, s'ha fet un gran esforç per potenciar la recerca i atreure talent.