Adéu a la nena prodigi
Símbol d'una època de Hollywood probablement irrepetible, paradigma dels nens prodigi de l'era daurada del cinema nord-americà, Shirley Temple va morir dilluns als 85 anys. L'actriu va morir a Woodside, al sud de San Francisco, per “causes naturals”, segons va manifestar el seu representant.
Shirley Temple va néixer el 1928 a Santa Mònica (Califòrnia), i ja el 1932 va fer el salt a la indústria de Hollywood, on esdevindria la primera nena prodigi del cinema sonor; la petita havia rebut classes de ball des dels dos anys, i va ser descoberta per un caçador de talents que buscava protagonistes per a una sèrie de curts.
El somriure de Shirley Temple, la seva habilitat per cantar, ballar i interpretar, els seus tirabuixons... van anar captivant progressivament el públic. Vista amb ulls contemporanis, el gros de la filmografia de Shirley Temple resulta cursi, ensucrada, sensiblera i carrinclona; però aquells eren els temps de la depressió, i la societat nord-americana necessitava entreteniments optimistes i intranscendents.
Després d'interpretar diversos papers secundaris en unes quantes pel·lícules, tothom es va fixar en ella gràcies a la cançó que va interpretar a Stand up and cheer i al seu personatge de Dejada en prenda, i el mateix 1934 va assolir l'estrellat a Bright eyes. El 1935 se li va entregar un Oscar especial a a Intèrpret Juvenil, i encara ara és la intèrpret més jove que ha obtingut aquest premi. També va ser l'actriu més jove a afegir les seves petges de mans i peus a l'exterior del cèlebre Grauman's Chinese Theatre.
En els anys posteriors va protagonitzar un reguitzell de vehicles dissenyats expressament per al seu lluïment: La pequeña coronela, Our little girl, The littlest rebel, La pobre niña rica, Wee Willie Winkie, Little Miss Broadway, The Little Princess... i va arribar a ser durant quatre anys l'actriu més taquillera del món anglosaxó. Fins al 1940 va estar al servei de la 20th Century Fox, que va modificar diverses vegades el contracte i la va cedir en alguna ocasió a la Paramount, que en va fer alguna pel·lícula igualment taquillera; per tal de congelar temporalment la seva infantesa es va alterar el seu certificat de naixement, i quan va es pensava que complia dotze anys va descobrir que realment en tenia tretze.
En certa manera, la imatge de Shirley Temple va ser també pionera del merchandising: als anys trenta es van comercialitzar molts productes inspirats en la seva imatge, com nines vestides com els seus personatges, roba per a noia, llacets per al cabell... I algunes de les cançons de les seves pel·lícules, com ara On the Good Ship Lollipop, Animal crackers in my soup i Goodnight my love van tenir molt èxit a la ràdio.
Ja d'adolescent, Temple va intervenir com a actriu secundària en pel·lícules com la comèdia El solterón y la nenor (1947) i el western Fort Apache (1948), de John Ford, fins que el 1949 es va retirar definitivament del cinema. Als anys cinquanta i seixanta, Temple va tornar breument al negoci de l'espectacle amb dues sèries de televisió, Shirley Temple's Storybook i Shirley Temple Theatre.
Política i diplomàtica
Uns quants anys d'haver acabat la seva carrera artística, Shirley Temple va tenir una llarga trajectòria en el món de la política i la diplomàcia; coneguda per les seves idees conservadores,
va començar a col·laborar amb el Partit Republicà als anys seixanta, i el 1967 va tenir un intent de convertir-se en congressista.
Després d'això va ocupar diversos llocs diplomàtics. El president Nixon la va nomenar delegada de la missió nord-americana a l'ONU el 1969 i va ser ambaixadora dels Estats Units a Ghana entre el 1974 i el 1976, any en què es va convertir en la primera cap de protocol dels Estats Units que va posar al seu càrrec totes les cerimònies, visites i regals del Departament d'Estat a líders estrangers. El 1987 va ser nomenada la primera funcionària honorària del servei estranger en la història dels Estats Units per l'aleshores secretari d'estat, George Schultz. I entre el 1989 i el 1992 va ser ambaixadora a Txecoslovàquia, on va ser testimoni de la Revolució de Vellut; sobre aquesta feina va declarar que “aquest va ser el millor treball que he tingut en la meva vida”.
Shirley Temple va aparèixer a la portada de la revista People el 1999 amb el títol de Picture Perfect, i ho va tornar a fer més tard aquell mateix any com a part de l'informe Sobreviure al càncer de mama. També va formar part de la junta directora d'algunes grans empreses com The Walt Disney Company, i d'organitzacions benèfiques.
