salut
Els MIR de Vall d'Hebron mantenen avui la vaga
L'ICS ha fet el gest de suspendre la reducció d'hores de guàrdia, però els metges residents creuen que hi ha especialitats on seguirà mancant personal
Més del 60% dels metges interns residents (MIR) de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona van secundar ahir la vaga convocada en protesta per la decisió de la direcció del centre de reduir les hores de guàrdia del col·lectiu en certes especialitats. Tot i que al matí els MIR i la gerència van arribar a un principi d'acord per tirar enrere la mesura i mirar de desconvocar la vaga, els residents van decidir mantenir-la en considerar que hi ha nou especialitats que continuarien “penjant d'un fil” per manca de personal suficient a les guàrdies.
L'origen del conflicte és l'aplicació, des del desembre passat, d'una normativa europea que limita el nombre màxim d'hores de guàrdia anuals dels MIR a 850. Segons el portaveu dels més de 400 residents del Vall d'Hebron, Jaume Mestre, això implica deixar de fer entre una i dues guàrdies mensuals de 24 hores. “Ens preocupa com afectarà a la nostra formació perdre entre 50 i 60 guàrdies al llarg dels quatre o cinc anys que dura la residència”, diu Mestre. “Però ens amoïna també l'efecte que tindrà en els pacients, perquè si es redueix el personal a urgències, augmentarà el temps d'espera i disminuirà la qualitat”, afegeix.
El paper de les guàrdies és fonamental per a la formació dels MIR, ja que és a les urgències on realment adquireixen habilitats i experiència. I alhora la tasca dels MIR és fonamental perquè les urgències funcionin. Segons Mestre, a medicina interna, la seva especialitat, les guàrdies estaven formades, abans d'aplicar la normativa europea, per 2 metges adjunts i un de reforç a la tarda, i entre 17 i 19 MIR. Amb la reducció d'hores de guàrdia, s'han perdut 3 o 4 residents.
Fins ara l'aplicació de la directiva no ha estat generalitzada. Hi ha hospitals de la xarxa pública que ho fan i altres que no. A més, allà on s'aplica tampoc es fa a totes les especialitats, com passa al Vall d'Hebron, cosa que, segons Mestre, genera un greuge comparatiu.
De moment, l'Institut Català de la Salut (ICS), del qual depèn el Vall d'Hebron, ha suspès l'aplicació de la mesura i ha instat els vuit hospitals que gestiona a elaborar plans funcionals de guàrdia. Els MIR van celebrar la decisió, però creuen que el model anterior ja tenia dèficits.