Aquesta frase ens varen dir en una oficina de Madrid en una estada poc després d'haver estat absorbida la Caixa Rural de Girona per part de Caja Madrid. Ara Bankia, que aglutina diverses entitats, ha tancat les portes a una vintena d'oficines de les comarques gironines, i ha acomiadat 82 treballadors. Oficines de Cassà, Santa Coloma, Ripoll i la Bisbal, entre d'altres, on convivien el tàndem Caja Madrid-Caixa Laietana i les ha tancat totes dues de cop en una operació que només es pot entendre perquè està presa a 700 km de distància, és a dir, al centre de la Meseta. Quan Caja Madrid es va quedar la Caixa Rural de Girona i els seus 120 treballadors, ja va tenir mala entrada, perquè era una entitat d'invents: varen posar el comptador de l'antiguitat a zero, en una operació molt deslleial. Entitats com Caixa Girona, CAM i Caixa Penedès han tingut més sort i l'antiguitat ha estat respectada. A la dècada dels vuitanta va acomiadar una part de la plantilla i va fer fitxatges que varen ser un fiasco; després va regalar les oficines petites a la competència, i ara fa tres anys que aplica reduccions de plantilla dràstiques indiscriminades a partir dels 49 anys i tancaments d'oficines, alguna de les quals de més de quaranta anys. Antics companys tenen un dubte: aquests tancaments són una retirada anticipada? I per què Bankia no vol tenir oficines a l'estranger o per estalviar al preu que sigui? Gairebé sempre els mercats són savis. I vostès què en pensen? D'això se'n diu voluntat de servei? A qui?