història
El Caixafòrum treu a la llum enigmes de la momificació
Ahir es va inaugurar ‘Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna', que es podrà veure fins al 31 d'agost a la Fontana d'Or
L'exposició proposa un viatge als rituals funeraris de l'antic Egipte
“Pronunciar el nom d'un mort és fer-lo viure.” Un destacat sacerdot de Tebes que va viure cap al 650 aC, de nom Ankhhor, va deixar escrit aquest lema en el si d'una societat i una cultura, l'egípcia, que tenia un exacerbat culte a la vida eterna. Vint-i-vuit segles després, les paraules d'Ankhhor encara ressonen i, presidint una exposició itinerant de l'Obra Social La Caixa, ens recorden que potser sí que el cicle de la vida és perpetu, almenys per als nobles egipcis que, com ell, han transcendit a la història gràcies a l'art de la momificació.
És així com Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna arriba a Girona després del seu pas per Tarragona i Lleida, per convidar els visitants a un viatge al món dels rituals funeraris de l'antic Egipte. L'exposició, que es va inaugurar ahir al Caixafòrum de Girona i es podrà veure fins al 31 d'agost, analitza a través de la mostra de 186 peces provinents del Rijksmuseum van Oudheden de Leiden (Holanda) els complexos rituals relacionats amb la mort i la vida, aprofundint sobretot en l'evolució de les tècniques de la momificació. Mòmies humanes i animals, sarcòfags, joies, amulets, màscares, escultures, portes, esteles funeràries i objectes personals conformen un ampli període històric –d'almenys 3.000 anys– que permet aprofundir, o descobrir, en molts casos, els coneixements sobre aquesta fascinant civilització i sobre els aspectes relacionats amb el més enllà.
Vida més enllà de la vida
Acompanyat per la directora general de la Fundació La Caixa, Elisa Duran, i la directora del Caixafòrum Girona, Rosa Gil, el conservador de les col·leccions egípcies del Museu de Leiden i comissari de l'exposició, Christian Greco, va aprofitar durant la presentació per contradir aquell supòsit que diu que els egipcis estaven obsessionats amb la mort. “El que estaven era obsessionats per la vida”, va reafirmar Greco, convençuts que després de la vida, precisament el que hi havia era “vida”. Per això, va insistir, aquesta devoció pels rituals funeraris i la momificació, com a perpetuadors de la vida; amb la tomba convertida en casa eterna i el sarcòfag com a protector del cos i vehicle per facilitar el traspàs al més enllà.
Els tresors de la mostra
Del conjunt de peces provinents de les col·leccions dels Països Baixos, destaquen els sarcòfags d'Amenhotep i, especialment, el conjunt d'Ankhhor, que es mostra sencer amb la mòmia i els diversos sarcòfags que la contenien. Sens dubte, aquest conjunt excepcional, que conté les restes d'aquell membre de l'orde religiós, permet, no només revelar alguns dels secrets de la vida eterna que tant cercaven els antics egipcis, sinó també contribuir a perpetuar que aquest cobejat cicle de la vida no s'aturi. Com és el cas, ni que sigui a través d'una extraordinària exposició.
Activitats paral·leles
Paral·lelament a l'exposició s'han programat tota una sèrie d'activitats complementàries. Destaquen un cicle de conferències amb professors de la talla de Pascal Vernus, Josep Cervelló i Josep M. Galán (del 11 de març al 1 d'abril), i un seminari sobre la religió dels antics egipcis (del 20 de maig al 3 de juny), totes dues coordinades per Carles Buenacasa. També s'han organitzat visites comentades per al públic en general i per a famílies, així com un taller familiar per a nens i nenes majors de cinc anys.