El Palau March es posa a la venda
El Palau March, seu de la conselleria de Cultura i un edifici amb significació arquitectònica, està a la venda. El govern es desprendrà d'aquest immoble senyorial situat a la rambla de Santa Mònica en el context d'una política de privatitzar patrimoni públic per obtenir ingressos que ajudin a quadrar el pressupost. El Palau March forma part d'un gran lot de tretze finques que se subhastaran per 215 milions d'euros.
Bé cultural d'interès local, és un cas paradigmàtic del classicisme acadèmic setcentista. Atribuït a l'arquitecte Joan Soler i Faneca, l'edifici va ser erigit per encàrrec de la família March, uns grans negociants de Reus que volien una residència a Barcelona ben digna per competir amb la sumptuositat de l'aristocràcia tradicional. El palau es va començar a construir el 5 de juny del 1755, just quan s'acabava d'enderrocar el tram de muralla que anava de la plaça del Teatre al mar. Un segle després, els March estaven completament arruïnats i van perdre el seu tresor. El 1892 l'ocupava el Banc d'Espanya, que va confiar una reforma a l'arquitecte Elies Rogent. El 1939 se'l va apropiar el govern franquista, fins que a la Transició l'Estat el va transferir a la Generalitat.
Valor arquitectònic al marge, el Palau March ha estat al llarg d'aquestes dècades de democràcia un edifici vinculat a la cultura, i no ja només com a seu de la conselleria. Durant uns anys, els noranta, tenia una programació d'exposicions de petit format. Es feien en un espai –contigu al pati central, d'on s'enlaira la imponent escala d'honor que condueix a la planta noble– que després es va reconvertir en una sala d'actes. Múltiples agents del sector hi han fet presentacions i trobades amb la premsa els últims anys.
“Ningú es ven patrimoni si no és per necessitat; no és per caprici”, va emfasitzar ahir a aquest mitjà el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va deixar clar que està “totalment d'acord” amb la decisió presa. La venda del Palau March no significa que la conselleria es traslladi a una altra seu, ja que es pactarà amb el nou propietari un lloguer pels pròxims 20 anys. “En principi no marxem.” Quan s'esgoti el contracte d'arrendament, l'edifici, situat en un lloc tan privilegiat, estarà disponible per a infinitat de nous usos. “Siguin els que siguin, el palau continuarà sent patrimoni protegit”, ha dit Mascarell.