Pepe Rubianes reapareix
De Pepe Rubianes tothom li recordarà aquella manera seva d'explicar les coses, aparentment desordenada, trufant-ho d'onomatopeies, gestos i algun insult catàrtic. Però aquell Rubianes, que ja fa cinc anys que va morir, també escrivia amb la constància d'un escrivà. Si fa un parell d'anys es va treure una col·lecció de poemes, ara es publica Después de despedirme (Alrevès), textos inèdits amb la mateixa lògica caòtica de l'escena. El llibre l'impulsa la seva germana, Carmen Rubianes, com un gest per a totes aquelles persones que vulguin tenir-hi un record. Perquè són molts els que avui encara el recorden. Encara avui, a les botigues li parlen de l'actor quan li veuen el nom a la targeta de crèdit.
Tot i el posat entre vulgar i popular de Rubianes, per l'editor Josep Forment l'actor era un intel·lectual perquè “reflexionava sobre tot, tot i que amb un llenguatge planer”. El seu traç gros divertia la majoria dels espectadors i escandalitzava, sobretot, els que se sentien atacats per aquella rauxa irrefrenable. L'actor que reapareix “és un Rubianes vital, estigui turmentat o divertit”, comenta Forment. Ell mateix admet les seves contradiccions, com ara tenir d'ídol el torero Chamaco tot i que no li agradés el toreig. No li feia por ser políticament incorrecte, però aquest cop coincidia sent políticament correcte...
Un carrer per a Rubianes
La germana i metge personal de Pepe va saber que es moria quan va deixar d'escriure. Ja en tenia prou; es va deixar anar. Ara, l'Ajuntament de Barcelona es planteja dedicar-li un carrer a la Barceloneta (on va viure) o al Paral·lel (on va freqüentar els bars de diversió amb el Tío Lelo, com es recorda a la contraportada, i va començar a desviure's). Carmen veu oportú qualsevol dels dos barris. On sí que seria un desencert seria al carrer Aribau, on tenia un pis, tot i que “de l'avinguda Diagonal cap amunt no en volia saber res”, aclareix Carmen Rubianes. Después de despedirme són unes lletres per recordar el mestre del gest i la provocació.