En aquest moment, per raons històriques, emprendre i empresa s'ha relacionat només amb l'empresa econòmica i, per això, hi ha molta gent que es pregunta: “volen fer empresaris en miniatura des de primària?”

No. Emprendre és iniciar un projecte que comporta dificultat que pot ser econòmic, artístic, vital... Hi ha dues actituds davant la vida: una és aviam si m'arreglen les coses, i n'hi ha una altra que intenta resoldre els problemes. Aquesta és l'actitud emprenedora que volem que tinguin els nostres nens perquè la necessitaran, indefectiblement, en la seva vida. En aquest ambient, sense cap dubte, sortiran més empresaris, més artistes i més científics.

S'ha de fer de forma transversal, a través de totes les assignatures. L'emprenedoria és, en realitat, fer un projecte i intentar dur-lo a terme. Ara estem ja introduint aquesta metodologia en nens de primària, fins i tot en nens d'infantil.

Per exemple, en una escola de primària de València s'ha fet la setmana de la ciència i un grup va fer un projecte sobre els dinosaures. Van anar a les carnisseries a demanar ossos per construir dinosaures, s'ho van passar pipa i van aprendre molt. Es tracta que tinguin una actitud activa davant les coses.

És un problema, especialment a secundària, però els centres tenen una capacitat força gran d'adaptació curricular. El que passa és que molts cops això suposa molta feina i molts centres tenen l'excusa que els ho ordenen tot. Molts cops no cal canviar l'assignatura, sinó la manera d'ensenyar.

Sí, si es fan malament com és probable que es facin perquè a Espanya no tenim cultura d'avaluació. Si els controls són controls de selecció seran dolents perquè el curs anterior els professors es dedicaran a preparar els seus alumnes per a la revàlida. Però si es fes una avaluació per projectes, seria una ajuda per a l'aprenentatge. El nen petit té una veritable passió per aprendre i quan fa una mica de temps que és a l'escola ja no li interessa aprendre, sinó aprovar. Cal que el nen desenvolupi la passió per aprendre perquè la necessitarà durant tota la vida.

En un estudi que s'ha fet no fa gaire sobre les cent personalitats més influents en el camp de la ciència i la tecnologia, sobretot els últims cinquanta anys, un nombre important, prop d'un 60%, eren rebotats del sistema escolar. És a dir, que alguna cosa falla. A les proves PISA no els podem demanar més del que són, una mesura per a quatre coses: comprensió lectora, nivell matemàtic i nivell científic. No mesuren res més. La quarta és interessant també, que és el nivell d'equitat en l'educació, on nosaltres estem molt bé

El nostre sistema educatiu és mediocre i ara ho serà més per les retallades. Tot i això, no podem donar tota la culpa a les retallades perquè durant els anys anteriors hem tingut un bon pressupost i no ha millorat l'educació.

Primer perquè l'educació a Espanya ha estat sempre ideologitzada. En segon lloc, no hem tingut autonomia als centres. Aquí hi ha un sistema funcionarial molt tancat que, moltes vegades, limita les possibilitats i no hem preparat els directors dels centres. I, en tercer lloc, crec que hem de cridar l'atenció a tota la ciutadania. Per educar un nen cal la tribu sencera. Com puc jo a filosofia defensar la necessitat d'argumentar perquè es barallin les idees, però no es barallin les persones si després veiem que al Parlament ningú no convenç ningú?