El diputat de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) David Fernàndez s'ha presentat al Parlament vestit amb una samarreta estampada amb el lema “Vull butà” i la imatge d'una bombona del gas. És el vell tema universal de l'home anunci, que s'aplica contemporàniament a les cambres legislatives per mitjà dels diputats i diputades en la versió de l'home protesta. A mi, el que no m'agrada és que la protesta es manifesti amb xivarri o picant amb les mans o els peus contra el mobiliari, sempre he preferit que els interlocutors rebaixin el nivell d'escàndol i augmentin el nivell dels arguments. En canvi, la samarreta conceptual la trobo respectuosa amb les formes de vida i amb la intel·ligència. I si hi ha humor, encara més. En el joc de paraules vull butà (vull votar) s'hi nota la influència de Màrius Serra.

El que em desconcerta de la samarreta de David Fernàndez, tanmateix, és el reduccionisme dialectal. La neutralització de la [o] àtona en [u] (la que permet l'homofonia entre butà i votar: paraules que s'escriuen diferent, es pronuncien igual i tenen significat diferent) només funciona en el català oriental (en el conjunt de dialectes del català parlats a les comarques gironines, barcelonines i les tarragonines de l'est, a la Catalunya del Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer). No funciona, en canvi, en el bloc occidental del català (en el conjunt de dialectes del català parlats en gairebé totes les comarques lleidatanes, les tarragonines de l'oest, l'Aran, les Terres de l'Ebre, la Franja, Andorra i el País Valencià. Una característica significativa d'aquests dialectes occidentals, que es contraposa amb els dialectes del català oriental, és la d'absència de neutralització de la vocal àtona [o] en [u]. Així, en català occidental, on es pronuncia “v[o]taø” i no “v[u]taø” (i també es pronuncia diferent “v[o]taø” de “b[u]tà”), el joc de paraules i imatge estampat a la samarreta no funciona.

Justament, la CUP, una formació que defensa els Països Catalans i la unitat de la llengua catalana, hauria d'anar amb compte amb una samarreta que no serveix en tots els territoris i que fomenta l'hegemonia dels dialectes més poderosos sobre els més fronterers.