Espàrrec de Gavà. fruits de la terra
Brots nets del Baix Llobregat
És un dels orgulls de Gavà, un element d'identitat indiscutible. Però, tot i això, sobreviu gràcies a la voluntat dels quinze pagesos que mantenen la tradició de comprar els matolls a Holanda i cultivar-los durant 15 mesos. Reivindiquen ser l'única plaça catalana d'espàrrecs blancs.
Els espàrrecs blancs agraeixen la terra particular de Gavà. Com les síndries. Diu el president de la Cooperativa Agropecuària de Gavà, Salvador Bernadó, que els espàrrecs blancs no creixerien a la veïna Viladecans, per exemple. Però aquest emblema del Baix Llobregat només l'aguanten una quinzena de pagesos. El 1960 hi havia 300 famílies que vivien exclusivament de l'agricultura i treballaven en unes 2.000 hectàrees. Ara, els tractors es mouen en unes 600 hectàrees. I l'espàrrec, tot i que preuat, és una hortalissa més del camp. Bernadó diu les coses clares i concises. La veritat s'enlaira com un espàrrec. Per això, argumenta que fa un parell d'anys es va demanar la qualitat de denominació d'origen però que s'ha paralitzat estratègicament. Perquè la producció de l'espàrrec no és suficient per formar part d'aquest grup de privilegiats. Tot i això, Bernadó es desfà a cantar les excel·lències d'un vegetal del qual darrerament s'ha aconseguit retallar el temps de plantació i augmentar la qualitat. El plantó es compra ara a Holanda. La família de pagesos que va portar un plantó de França havia d'esperar tres anys per collir-los. Ara les esparregueres creixen en 15 mesos. Brots nets i bons del Baix Llobregat.
L'espàrrec es cull quan ja alça uns 20 o 25 centímetres de terra. Es recullen en manyocs que fan de tres quarts a un quilo i s'empaqueten en caixes. La plantació demana molta cura perquè exigeix cultivar-lo artesanalment. Diu Bernadó que a La Rioja han comprovat que els és més barat comprar-los al Perú i empaquetar-los a La Rioja. El president no vol polemitzar sobre qualitats. El que sí aclareix és que els seus espàrrecs es posen a la venda el mateix dia que s'han tallat o, a tot estirar, l'endemà.
El 1932 van començar les fires de l'espàrrec a Gavà. Es van deixar de fer durant la Guerra Civil i no es van reprendre fins ben entrats els anys seixanta. D'espàrrecs, sempre més se n'han collit. Ara les fires han incorporat les altres hortalisses que es cullen a Gavà. Perquè, diu sincer altre cop Bernadó, dels espàrrecs un cop vist deu lots, ja tots semblen iguals: poden ser més o menys blancs, més o menys gruixuts, més o menys rectes... Ara, les fires tenen més vistositat gràcies a les paneres que es construeixen amb els elements del camp. Tenen uns colors vius que contrasten amb la blancor de l'espàrrec. Blanc com una lluna. Aconseguir que la bandera de Gavà arribi a més places que les locals potser ja és massa. La lluna en un cove; l'espàrrec en un manyoc.