Menys urgències als hospitals
L'any passat, els centres van atendre 3,2 milions de visites, un 6% menys que el 2010
Els usuaris cada cop recorren més a la primària i els metges neguen que hi hagi abusos
El descens continuat del nombre de visites a les urgències hospitalàries que es registra any rere any a Catalunya es pot considerar la millor prova que els ciutadans no estan fent un mal ús –i menys encara un abús– d'aquest servei. Coincidint amb les declaracions recents del president de l'Organización Médica Colegial (entitat que agrupa els col·legis de metges de tot l'Estat), Juan José Rodríguez Sendín, que va instar les administracions a aplicar sancions econòmiques que penalitzin un suposat mal ús dels serveis sanitaris, entre els quals les urgències hospitalàries, les darreres dades del Departament de Salut mostren que el nombre de consultes d'aquest tipus s'ha reduït un 6% en els darrers quatre anys, ja que s'ha passat de 3,4 milions l'any 2010 a 3,2 el 2013.
El Departament de Salut considera que la posada en funcionament dels anomenats CUAP (centres d'urgències d'atenció primària) ha estat cabdal per desviar bona part de les urgències menys greus dels hospitals cap a aquests dispositius dotats de capacitat per fer proves. Actualment, funcionen una vintena de CUAP, la majoria en àrees de molta població.
En paral·lel a la posada en marxa dels CUAP, Salut ha anat reduint l'atenció continuada a molts centres d'atenció primària. Des de l'inici d'aquesta reordenació, que ha generat multitud de protestes veïnals, 67 CAP han deixat de prestar atenció presencial les 24 hores del dia. Salut sosté que es tracta de centres on la mitjana de visites nocturnes era inferior a quatre, però a moltes poblacions continuen les mobilitzacions. Aquest darrer cap de setmana mateix, els veïns han tornat a ocupar el CAP de Caldes de Montbui, un any després d'iniciar la seva lluita per recuperar les urgències durant 24 hores.
Garantia d'atenció
Per la seva banda, els metges no tan sols neguen rotundament que els ciutadans abusin de les urgències hospitalàries, sinó que rebutgen qualsevol mesura que imposi barreres per accedir-hi. “No hi ha cap país modern on es cobrin les urgències”, afirma el doctor Miquel Sánchez, president de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències (Scmue). Aquest especialista insisteix en el paper cabdal que tenen aquests serveis, que estan oberts 24 hores els 365 dies de l'any i que són “l'única garantia que té qualsevol persona de ser atesa, tingui o no tingui diners, i independentment de qualsevol condició”.
El doctor Sánchez recorda que, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha una urgència sempre que l'individu percebi que allò que li passa requereix una atenció urgent, tant si és una necessitat objectiva com una sensació subjectiva. “El 99,9% dels pacients que s'adrecen a urgències ho fan perquè consideren que ho necessiten”, afirma Sánchez. Destriar fins a quin punt un cas és urgent correspon als professionals. De fet, a la majoria d'hospitals catalans ja s'ha implantat un sistema de triatge estàndard que estableix els nivells d'urgència i el temps que pot esperar cada pacient sense que això suposi un empitjorament de la seva salut.
“El triatge ens permet donar una solució adequada i proporcionada a cada cas”, afirma Sánchez. I aquesta resposta també pot consistir a no fer-hi res i enviar el pacient cap a casa o cap a un altre dispositiu de nivell inferior, com ara un CUAP. El doctor Sánchez assegura que els usuaris cada cop utilitzen més aquests recursos alternatius, que inclouen també el 061. “Molts malalts ja van directament al CUAP. És un tipus de recurs que ha funcionat molt bé”, afirma.
Segons les dades de Salut, el 64% d'urgències ateses el 2013 als hospitals corresponien a patologies sense risc vital o a problemes no urgents que s'haurien pogut resoldre en dispositius de nivell inferior. Però el doctor Sánchez matisa les dades. Segons una enquesta feta per la Scmue a tots els hospitals de Catalunya que utilitzen el mateix sistema de triatge, és cert que al voltant del 60% de les visites són casos amb un baix grau d'urgència. “Però això només significa que el pacient pot esperar. No vol dir que el cas no sigui greu o complex.”
LES XIFRES
Salut va sospesar aplicar una taxa
L'any 2011, el Departament de Salut va arribar a estudiar la possibilitat de cobrar una taxa a pacients que arribessin pel seu compte a les urgències d'hospital sense presentar problemes greus o sense que requerissin atenció urgent. La fórmula era complexa, ja que es tractava d'una taxa per la gestió burocràtica. Finalment, es va descartar, atesa l'elevada dificultat d'aplicar-la, i es va optar per l'euro per recepta.
El president de l'Organización Médica Colegial (OMC), Juan José Rodríguez Sendín, va defensar la setmana passada que es penalitzi els usuaris que facin un “mal ús conscient i voluntari” dels serveis sanitaris (quan s'adrecen a les urgències d'hospital en lloc d'anar a la primària, quan no acudeixen a la cita amb un especialista o quan no recullen una prova). Sendín va rebre crítiques de sindicats, pacients i metges. Cap conseller de Salut va donar suport a la proposta.