Hi va haver una època que les escoles de senyoretes tenien de mestres uns senyors imponents: Eugeni d'Ors, Lluís Nicolau d'Olwer, Pompeu Fabra, Ferran Soldevila, Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba... Quan Ors va idear l'Escola de Bibliotecàries el 1915 per formar el personal que hauria d'atendre la xarxa de biblioteques populars impulsada per la Mancomunitat, va pensar, és veritat, que l'alumnat femení era el més idoni per donar “un caràcter atractívol, amable, de netedat i coqueteria” als nous centres de cultura que projectava el país, però també va tenir clar que la formació rebuda havia de ser de primera qualitat. Rosa Leveroni, que va formar part de la promoció dels anys trenta, recordava especialment les lliçons de Carles Riba, una barreja de “ciència profunda i sensibilitat aguda”, d'entusiasme i serietat, que prodigava amb el mateix plaer amb què elles escoltaven “la gràcia esplèndida dels seus dons”. “Com fer vivent el que era per a nosaltres gaudir una seva lectura a classe dels clàssics grecs, en les seves traduccions incomparables?”, es pregunta amb nostàlgia Leveroni, i la recuperació de les quartilles d'aquelles classes en són una aproximació ben estimable.

Resum de literatura grega, que acaba de publicar l'editorial figuerenca Cal·lígraf, aplega les lliçons dels clàssics que Riba va impartir a l'Escola de Bibliotecàries entre 1915 i 1924 i que ja van veure la llum en forma d'opuscle, a través de l'editorial Barcino, el 1927. En absència del manuscrit original ribià, que no s'ha pogut localitzar entre els papers del poeta conservats, la nova edició afegeix a la recopilació una antologia de textos dels autors que Riba comenta, des d'Homer fins a Museu, a cura de l'hel·lenista Eusebi Ayensa. Transcorreguts quasi cent anys de la seva primera edició, Ayensa defensa la vigència d'una introducció a la literatura grega antiga que pot ser encara útil als alumnes de batxillerat, als universitaris i als lectors en general interessats pels orígens d'aquesta cultura avui tan maltractada que irriga, però, tot el pensament europeu i en la qual retrobem aquella fe indestructible en l'ésser humà que ja havia exaltat Sòfocles com la creació més sublim de l'univers. Riba és un mestre apassionat que fa de bon escoltar, recordava Leveroni, i l'antòleg d'aquesta edició hi afegeix un altre valor: “A Riba no li interessen els detalls accessoris de les obres que presenta sinó el seu centre vital, el seu nucli, allò que ell n'anomena la idea.” Algunes de les seves observacions, és cert, podrien ser replicades amb les noves teories interpretatives del món clàssic, concedeix Ayensa, però el cor de les obres que comenta continua sent tan actual com en aquells temps llunyans de la Mancomunitat. De tota manera, Resum de literatura grega no és més que això, un resum, i una part molt petita dels textos que Riba va dedicar a la literatura grega, però així i tot s'hi poden espigolar aquí i allà frases joioses, com ara la que li inspira Heròdot, que més que com el “pare de la història” admira com “un dels més grans fetillers de l'art de la narració que hagin existit”.

El llibre, al qual també seguirà, a la mateixa Cal·lígraf, el Resum de literatura llatina, el presentarà demà el mateix Eusebi Ayensa, exdirector de l'Institut Cervantes d'Atenes i Frankfurt, a l'Auditori Irla de la Generalitat a Girona, en un acte en què estarà acompanyat pel director dels serveis d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot (19.30 h).