Líders

El 2003 Jordi Pujol va anunciar que per primer cop des del 1981 no es presentaria a les eleccions que ell mateix va convocar per aquell any, i llavors vaig tenir la idea de publicar en el diari El Punt una sèrie d'entrevistes a gent que l'havia conegut de prop o de lluny, des de la proximitat o la distància ideològica.

Una entrevistada va ser Manuela de Madre, exalcadessa de Sant Coloma de Gramenet, diputada al Parlament i directiva important del PSC. Em va dir: “La fibromiàlgia passa factura, i no sé si era el 1987 o el 1988 que Jordi Pujol va venir a Santa Coloma a inaugurar una ruta de gran recorregut, una GR. No recordo tampoc quina queixa tenien contra ell i el seu govern alguns veïns, però el cas és que n'hi va haver alguns que el van anar a rebre en senyal de protesta. Jo era llavors regidora de l'Ajuntament i assistia a l'acte oficial. Estic segura que Pujol no es va adonar de les protestes perquè el seu servei d'ordre es va encarregar que els veïns no se li acostessin, i això que alguns només demanaven parlar amb ell. Va ser un error. Quan la inauguració es va haver acabat i Pujol va haver pujat al cotxe oficial i ja se n'anava, una pedra va anar a impactar sobre el vehicle. El cotxe es va aturar en sec. Pujol en va sortir i va venir cap on era jo. Amb el regidor de CiU, Carles Viñas, m'estava dreta a uns metres. Em va preguntar: “Què passa, aquí?” Li vaig dir: “Hi ha uns veïns que volen parlar amb vostè.” Pujol em va agafar del bracet i va dir: “Manuela, Viñas, veniu amb mi; anem a parlar amb aquests veïns.” Primer s'hi va encarar, els va renyar, els va dir que allò no eren maneres. Després els va escoltar i els va dir que demanessin una entrevista amb ell al Palau de la Generalitat. En aquell moment vaig tenir la impressió que aquell senyor ocupava el càrrec que ocupava perquè se l'havia guanyat. Demostrava quin tipus de persona era: valenta, decidida. I el vaig admirar, potser perquè jo també sóc d'aquesta manera, de les que creuen que s'ha de donar sempre la cara.”

A què treu cap aquesta cita tan llarga i de procedència tan reculada en el temps? Treu cap al fet que l'actual líder d'un dels partits més importants del país, el de Manuela de Madre, un dia a missa és agredit per una senyora i en comptes de preguntar-li de què se les heu i de citar-la l'endemà al despatx, primer la deixa marxar i després la denuncia a la policia. I encara més tard li atribueix unes intencions que ell creu que el beneficien políticament i que només contribueixen a encrespar el país. A això treu cap, i ja està bé i no cal afegir res més sobre el tremp dels líders en moments delicats.