La música, ben viva al Trapezi

Tots els elements a escena per fer més viva l'actuació. Aquest és el reclam en què han insistit un bon grapat d'espectacles (tant catalans com internacionals) en aquesta edició de la fira Trapezi, dirigida per Jordi Gaspar, que ahir es va acabar a Reus. Unes 100.000 persones han assistit a algunes de les 80 funcions des de dijous fins ahir. Torna a ser una edició que ha reeixit amb nota i que aspira a retornar el circ de manera extensa a les programacions de Catalunya i, també, de l'estranger. Pelat, de Joan Català, Rudo, de Manolo Alcántara, i Indomador, de Quim Girón, auguren llarga carrera internacional.

La música en viu és un toc d'autenticitat que casa molt bé amb una posada en escena artesanal,pròxima, humana, tot i les piruetes que són capaços de realitzar. El circ se segueix contagiant de titelles, dansa, dramatúrgia i, música en directe.

Si el circ clàssic sempre ha tingut present la banda que dóna coixí a les presentacions i amb el repic de tambor marca la dificultat d'un exercici, el circ contemporani (que és el que es reivindica al Trapezi, històricament) s'havia allunyat d'aquell tro de trompetes i brillantina. Generalment, els instruments de música clàssica són els que destaquen en aquest retorn: Hotel Iocandi (Esquerdes), es refugia en un contrabaix; els de Manolo Alcántara (Rudo), en violí i violoncel. Atempo circ (Invisibles) combina violoncel amb guitarra elèctrica (i uns mostrejadors per multiplicar els sons d'un mateix instrumentista) i la veu. Aquesta companyia alterna música gravada amb pistes fetes en directe de sons a escena a Deal. Els extraordinaris actors de Pétit Théâtre de Gestes (Bêtes de foire) posen so de serra i tambors a un autòmata. Daraomaï (Vals blessé) fa una actuació que arrenca com un concert amb guitarra i uns solos de trompeta del mateix acròbata de roda Cyr. Els del col·lectiu La Persiana (Violeta), que han apostat pel format ambiciós ben conscient dels anys de crisi, també s'han aliat amb el grup Venancio y los Jóvenes de Antaño.

La presència del circ d'aire francès és constant en el contemporani català. A l'Estat francès, el circ està normalitzat i això els permet investigar durant llargues estades (21 setmanes per fer una producció els d'Un loup pour l'homme).Els veterans del circ a Catalunya com ara Escarlata Circus (Cabaret petrificat amb instal·lació artística inclosa al Fortuny) o Alcántara construeixen amb aquests paràmetres d'emoció en espais íntims els seus muntatges. Altres grups més joves també busquen (amb més o menys sort) aquests ressorts per orientar els seus personatges i poder unir diferents números de circ d'elevat desgast físic, aportant pauses amb encant entre exercicis .

El Trapezi signa un cartell complex dividit en una quinzena d'espais del centre que es programen, quasi a la mateixa hora per donar moltes ofertes i que el públic es pugui repartir. Tot i així, hi va haver plens a vessar amb casos com ara els Elegants a la plaça del Baluard o els Atempo a la plaça Mercadal. El Trapezi s'ha redreçat i augura nous aparadors per al circ.El més multitudinari, els cabarets de circ les matinades de divendres i dissabte amb 2.200 persones diàries.

Bêtes de foire és, possiblement, el més complet de circ, tot i que sigui el que destaqui menys pel seu risc. És igual, la seva poesia és incommensurable. També Alcántara juga amb una estètica i una delicadesa extrema fent equilibris sobre una barra recolzada en elements poc estables. I la potència de Face Nord insinua un treball subtil, de portes endins, que neix dels jocs infantils i que serveixen per trobar l'altre. Aquesta és la música d'enguany del Trapezi.