En l'entrada aixovar del DNV trobem aixovar funerari que definix de la manera següent:

«Béns, utensilis i vaixella que es col·locaven dins de la tomba en el moment de sepultar-hi un difunt.»

El significat que per als valencians té la paraula l'aixovar és el següent: «Conjunt de roba d'ús personal (mudades, camises de dormir, mocadors, etc.) o per a ús de la casa (tovalles, tovalloles, jocs de llit, etc.) que la dona aporta al matrimoni i que ha adquirit amb els seus diners o li ha estat regalada pels seus pares o altres persones de la seua família i que, sovint, ella mateixa ha cosit i ha brodat».

Per extensió, també s'anomena aixovar al conjunt de roba d'ús personal que porta la novícia quan ingressa en el convent i al conjunt de roba que la futura mare amanix per a ús del xiquet que ha de nàixer. Per a aquest darrer concepte s'usa normalment el diminutiu aixovaret, encara que també s'usa la paraula aixovar. L'aixovaret comprén únicament la robeta del futur nadó. No s'inclouen objectes que no siguen de roba, com ara el bressol, el cotxet, sonalls, joguets, aigua de colònia, sabó, etc.

Per als valencians, aquests són els únics significats que té la paraula aixovar. No en té cap altre.

En l'entrada ajuar del DRAE trobem que la primera accepció és:

«Conjunto de muebles, enseres y ropas de uso común en la casa.»

I la segona:

«Conjunto de muebles, alhajas y ropas que aporta la mujer al matrimonio.»

La primera accepció correspon al nostre de parament de casa. La segona correspon al nostre d'aixovar de núvia, però és més ample ja que inclou mobles i joies (i supose que altres objectes i valors, també). Segons Coromines, la segona accepció —més acostada al català i al portugués— seria el significat primitiu en castellà i, a partir del segle xvi, va nàixer el segon significat. Alguns diccionaris, com el de María Moliner i el de Manuel Seco, donen com a primera accepció la segona del DRAE i com a segona accepció la primera del DRAE.

Per tant, la paraula valenciana aixovar i la paraula castellana ajuar, encara que tenen moltes coses en comú i tenen el mateix origen etimològic, no són equivalents.

La definició d'aixovar funerari que dóna el DNV no és gens adequada a la idea d'aixovar que tenim els valencians. Eixa expressió —aixovar funerari— és, sense cap mena de dubte, un calc de l'expressió castellana «ajuar funerario». Com hem vist, la paraula castellana “ajuar”, al contrari de l'aixovar valencià, s'usa per a denominar un conjunt de béns que inclouen objectes diversos entre els qual pot haver-hi, fins i tot, mobles. En castellà, “ajuar funerario” té sentit, però, per a nosaltres, l'expressió aixovar funerari no té gens de sentit. Per a expressar eixe concepte, l'italià s'usa «corredo funerario», el portugués «equipamento funerário», el francés «dépot funéraire», «trousseau funéraire» i «mobilier funéraire», l'occità «mobiliari funerari», el romanés «mobilier funerar», l'anglés «grave goods» o «tomb equipment», l'holandés «funerair meubilair» i l'alemany «Grabbeigaben». Les denominacions usades en occità, romanés i holandés són calcs de la francesa «mobilier funéraire».

Considere que, en valencià, les denominacions adequades per a aquest concepte són equipament funerari o depòsit funerari.

L'arqueòleg barceloní Miquel Tarradell i Mateu —que va ser catedràtic de la Universitat de València— en la revista “Fonaments. Prehistòria i món antic als Països Catalans” —revista que ell dirigia— en l'escrit Sobre alguns termes d'arqueologia en català parla sobre Aixovar funerari? Dipòsit funerari? Escriu Tarradell:

“En castellà s'ha generalitzat el terme ajuar per indicar les troballes d'objectes dins de tombes.

Observem que en català, simplement per un mecanisme de calc, prou conegut, es tendeix a utilitzar, com a equivalent, “aixovar”.

Cal advertir que l'ajuar castellà ja pot ser discutible si ens atenim a la definició corresponent del Diccionario de la Real Academia. I que, per altra banda, no deixa de ser un concepte poc precís arqueològicament, ja que entre els objectes que han estat trobats dins d'una tomba, si es tracta d'una excavació correcta, cal distingir entre els que duia la persona enterrada o incinerada, peces d'indumentària o joies (fíbules, botons, plaques de cinturó, anells, collarets, etc.) i les que foren dipositades a la sepultura en una acció ritual, com acostuma a passar amb les peces ceràmiques, amb les armes etc. Però deixem aquest matís, prou important, i que no caldria oblidar sempre que sigui possible, per centrar-nos en el terme “aixovar”.

La definició del mot que trobem als diccionaris és molt lluny del sentit que li atribueixen els arqueòlegs: “Aportació de béns feta per un home, en contemplació de matrimoni, a la seva futura muller”, copiem del Diccionari de la llengua catalana de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i el mateix concepte ens dóna el diccionari de P. Fabra.

El terme, doncs, ni correspon a la funció que li és atribuïda, ni és un terme fàcil, del català parlat o escrit, normal i corrent. És evident que del sentit jurídic originari s'ha estès, com en castellà, al conjunt d'objectes de la casa. Però no té res a veure amb el món funerari.

Proposaríem de substituir-lo pel terme que utilitzen els francesos: dépot funéraire. Si en lloc d'aixovar diem o escrivim “dipòsit funerari”, utilitzem un terme més propi i tothom l'entén (inclosos els lectors estrangers).»

Fins ací el que va escriure Miquel Tarradell.

El DIEC, en l'entrada dipòsit, arreplega la denominació que proposava Miquel Tarradell. En la primera edició la definix com a “objectes trobats dins les tombes, entre els quals cal distingir els que duia la persona enterrada o incinerada, les peces d'indumentària o joies (fíbules, botons, anells, etc.), i els que foren dipositats a la sepultura en una acció ritual (peces ceràmiques, armes, etc.)” —definició calcada pràcticament de la que proposava Tarradell— i en la segona com a «conjunt d'objectes dipositats dins les tombes, entre els quals cal distingir els que pertanyien al difunt i els que tenien una finalitat ritual». El DNV, en l'entrada dipòsit, no diu res en absolut d'aquesta qüestió.

Considere imprescindible que s'elimine del DNV el castellanisme aixovar funerari i es substituïsca per “equipament funerari” o “depòsit funerari”