La Fundació Príncep de Girona manté els objectius i busca l'encaix d'Elionor
L'entitat no ha definit com substituirà Felip de la presidència d'honor i la minoria d'edat de la futura princesa podria ser un condicionant
La Fundació Príncep de Girona, fruit d'una operació de la corona i un sector del món empresarial i financer català per promocionar la figura de l'hereu al tron en una zona poc afecta a la monarquia, va saludar ahir l'abdicació de Joan Carles I amb un breu comunicat en què reitera el “respecte i lleialtat a la corona” i manifesta la seva “satisfacció” pel fet que Felip assumeixi la condició de cap de l'Estat espanyol.
En el comunicat, aquesta entitat reitera el seu compromís a continuar treballant en programes de suport als joves i no aclareix quin és el futur en un aspecte nominal com és la successió de Felip a la fundació, ni si es canviarà el nom per adaptar-lo a la teòrica hereva del títol, la princesa Elionor. Algunes fonts indiquen que, per la minoria d'edat de la futura princesa de Girona, les tasques de representació podrien recaure en la seva mare, la futura reina Letícia, tot i que aquest aspecte no ha estat confirmat.
A curt termini, una de les incògnites és saber qui presidirà el 26 i 27 de juny el Fòrum Impulsa a Girona, l'acte més important que organitza la fundació, amb un programa que inclou la presència, entre d'altres, del creador de la Wikipedia, Jimmy Wales, i de l'exdirector del Banc Mundial James D. Wolfensohn.
Màrqueting monàrquic
La Fundació Príncep de Girona es va constituir l'any 2009 per iniciativa de la Cambra de Comerç de Girona, la Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Caixa, que van persuadir més de seixanta empresaris de tot l'Estat espanyol per fer les aportacions dineràries per al seu funcionament.
Segons la mateixa organització, els objectius són “el foment de la iniciativa emprenedora, l'èxit escolar dels més joves, la millora de l'ocupabilitat i el foment de les vocacions”. Tanmateix, a ningú se li escapa que darrere, o en paral·lel, a aquestes activitats hi ha un intent de la monarquia per introduir-se en un terreny entre hostil i indiferent com han estat històricament les comarques gironines des que el príncep va haver de sortir amb la cua entre cames el dia que va venir a ser proclamat príncep de Girona. En cinc anys, la popularitat de la corona a la zona no només no ha millorat, sinó que algun dels promotors de la fundació principesca, com el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, és impulsor de manifestos empresarials pel dret a decidir.
A Catalunya Felip VI, o Felip V?
A banda de la legitimitat històrica que es pugui donar des de Catalunya a una dinastia que es va imposar per les armes ara fa 300 anys, una altra qüestió que grinyola és l'ordinal que lluirà Felip. Ningú no dubta que serà entronitzat com a Felip VI, per bé que a Catalunya i als territoris de la Corona d'Aragó fins ara només hi ha hagut quatre reis amb aquest nom. La diferència amb la nomenclatura castellana és que Felip I, gendre dels Reis Catòlics i conegut com el Bell, va regnar a Castella a la mort de la seva sogra Isabel, mentre que a la Corona d'Aragó va continuar regnant Ferran el Catòlic, ja vidu d'Isabel. Felip d'Habsburg, marit de Joana, anomenada la Boja per la seva suposada inestabilitat, va regnar entre el 1504 i el 1506 i va morir a resultes d'haver begut aigua freda després d'haver suat jugant a bitlles. El següent Felip de la casa dels Àustria, primer a Catalunya, va ser el fill de l'emperador Carles i nét del Bell, Felip II.