Durant molts anys es deia que en els mitjans hi havia un pacte tàcit per no criticar la monarquia. El pacte hi era, però des de la casa reial també es van dur a terme algunes accions contra els que trencaven el pacte. Si avui la monarquia és una institució qüestionada ha estat degut al fet que des de l'humor i la paròdia s'ha anat conquerint un terreny que ha generat una certa consciència pública i ha servit per treure a la llum les accions més fosques d'una monarquia que ha passat de ser símbol d'una estabilitat basada en el silenci a emblema d'un món decadent.

Si repassem les conquestes de la paròdia sobre la monarquia, ens trobarem com que allò que fa uns anys provocava la irritació de la casa reial avui ens pot semblar terriblement innocent. Dins del programa de TV3 Persones humanes, conduït per Miquel Calçada, es projectava de rerefons una imatge de la infanta Helena. Era poc temps abans del seu casament amb Marichalar i entre els convidats al programa se solia fer broma sobre si s'acabaria casant la infanta. El 20 de gener del 1994, Quim Monzó –col·laborador habitual de l'espai– va recitar un divertit monòleg sobre les actituds ocioses de la monarquia. Monzó recordava que l'ofici de la monarquia consistia en un seguit de vicis lúdics: l'hípica, l'esquí i els velers. Si Helena queia del cavall practicant hípica s'havia de considerar un accident laboral perquè era part de la seva poca feina. Monzó retratava irònicament cadascuna de les activitats ocioses de la monarquia, sense posar-se en el seu cost. El cap de la Casa del Rei va enviar una carta de protesta al màxim responsable de la Corporació Catalana, Joan Granados, perquè en el programa s'havien emès “judicis superficials i malintencionats que amagaven opinions ofensives contra la casa reial”. El president de la Generalitat va demanar perdó a La Zarzuela, el programa Persones humanes va passar a emetre's en diferit per preveure casos similars i Quim Monzó va ser censurat per Televisió Espanyola, que no el va deixar sortir com a convidat en el programa d'El Gran Wyoming.

L'any 2002, dins del programa de TV3 presentat per Toni Soler Set de nit va aparèixer Toni Albà fent la seva famosa imitació del monarca. La Casa del Rei va demanar explicacions sobre la paròdia i va provocar un nou terrabastall. El programa va desaparèixer poc temps després. TV3 va dir que no s'havien posat d'acord amb el format del programa, que va convertir-se en un precedent de Polònia. També van dir que volien mantenir la paròdia de Toni Albà més enllà de les pressions monàrquiques. Altres fonts indiquen que la imitació del rei va provocar que Miquel Puig deixés la direcció de la corporació per donar-la a Vicenç Villatoro. A partir d'aquest moment Toni Albà no deixaria de passejar la seva imitació del rei pels teatres de tot Catalunya i acabaria essent un dels grans moments de Polònia. Seria injust no reconèixer que en el mateix temps que Toni Albà començava a imitar el rei, Pepe Rubianes va introduir, l'any 2003, un monòleg titulat Casa real, monarquía y otras fechorías..., on semblava que connectava amb la crítica de Monzó en fer èmfasi del treball ociós de la monarquia.

Iñaki Anasagasti va publicar un eloqüent llibre titulat Una monarquía protegida por la censura (Ed. Foca, 2009), on explicava com es podia construir una realitat política a partir de la creació d'unes consignes que volien adquirir l'estatut de veritat. En el llibre acabava indicant que la defensa sense reserva d'una institució se li pot acabar girant en contra. Si avui la monarquia no genera respectabilitat pública, ha estat per l'excés de zel que la va envoltar i que la paròdia ha actuat com una arma política poderosa per trencar vells tabús i ha desmuntat els vells mites d'un ordre forçat.