Alerta per als turistes
El nombre de furts a turistes va disminuir un 11% a Catalunya el 2013
La població selvatana va ser la seu d'una jornada sobre seguretat i turisme
Un tema pendent és el setge a les conductes incíviques
La seguretat i la percepció de seguretat que tenen els turistes que vénen al nostre país són dos elements clau per a les destinacions turístiques, i ahir van ser objecte de debat en la primera Jornada sobre Seguretat i Turisme, que es va fer a Lloret de Mar, organitzada per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va assegurar en aquesta jornada que Catalunya és una destinació “segura”, on el nombre de furts a turistes (una de les incidències més comunes de les quals són víctimes) ha baixat un 11% en l'últim any. També va avançar que aquest estiu Lloret tindrà el mateix reforç policial que l'estiu passat, tot i que aquest reforç no comença fins a finals de juny, quan la temporada ja ha començat. “El moment més delicat són aquestes setmanes que queden fins a Sant Joan”, va manifestar ahir l'alcalde de Lloret, Romà Codina. En aquest sentit, l'inspector i cap de l'ABP Selva Litoral, Francesc Cardús, va avançar que ja es té dissenyat el dispositiu de seguretat d'estiu de Lloret, Blanes i Tossa (poblacions que poden arribar a concentrar en conjunt 250.000 persones durant l'estiu), i que a partir d'avui ja s'accelerarà el seu treball. Tant Cardús com Joaquim Belenguer, cap de la Regió Policial de Girona, van exposar que des del 2010 s'ha reduït la quantitat de delictes i faltes a les zones de la costa, en bona part gràcies a la col·laboració entre els diferents cossos policials i l'administració.
Una de les assignatures pendents pel que fa a la percepció de seguretat és el setge a les conductes incíviques, que no necessàriament generen problemes de seguretat malgrat que, segons va considerar Cardús, algunes situacions com ara la venda il·legal al carrer poden generar en el turista una sensació “d'assetjament”. “Amb la legislació, les conductes incíviques són molt difícils d'atacar, i el procediment administratiu és molt lent”, va concloure Belenguer.
Entre les dades que es van conèixer ahir, destaca que, a Lloret, del 2012 al 2013 el nombre de fets delictius es va reduir un 10%, ja que van passar dels 5.212 del 2012 als 4.691 del 2013. Aquestes dades confirmen un decreixement que ja es va començar a registrar el 2011.
LA FRASE
Carta de disculpa de Lloret als turistes víctimes de delictes
Nuri FornsL'alcalde de Lloret de Mar envia des de fa un any i mig una carta a qualsevol turista que hagi estat víctima d'un fet delictiu durant les seves vacances al municipi. La iniciativa es coneix amb el nom de Please come back, segons va exposar el regidor de Turisme, Jordi Orobitg, durant la seva ponència.
“En la carta exposo que lamentem que els hagi passat això a Lloret de Mar i ens posem a la seva disposició pel que necessitin, i els tornem a convidar a venir”, va explicar ahir Codina, que calcula que deu haver enviat cap a dues-centes cartes. “Alguns han contestat donant les gràcies i dient que tornaran malgrat tot”, hi va afegir. La idea de la campanya va sorgir en una visita a Londres, segons Codina, ja que a la capital del Regne Unit es du a terme aquesta iniciativa.
En la jornada va intervenir també la vicecònsol britànica a Barcelona, Maria Leng. Es calcula que cada any visiten Catalunya 2,5 milions de turistes britànics (la xifra no inclou els residents) i, segons va dir, l'any passat a Barcelona van gestionar 1.500 casos relacionats amb incidències a turistes. D'aquests, en 1.100 casos els turistes van necessitar un passaport d'emergència (el 70% motivat per furts). Però la dada més xocant és que, segons va dir Leng, el consolat de Barcelona és el que tramita més passaports d'emergència de tots els consolats britànics que hi ha al món. En total, va dir Leng, el 2013 es van gestionar trenta mil passaports d'emergència a tot el món.
El bon samarità de l'AP-7
Leng també va avançar una campanya que s'ha dissenyat entre el govern britànic i els Mossos d'Esquadra per alertar els turistes sobre algunes situacions de risc a Catalunya –extrapolables a altres destinacions–. En el vídeo de la campanya (batejat amb el nom de The Theft) es mostra una filmació real d'un robatori a l'AP-7 utilitzant el mètode del “bon samarità”: un conductor delinqüent fa parar un cotxe de turistes avisant-los d'alguna anomalia, i mentre els té distrets un altre lladre aprofita per saquejar el vehicle. Segons Leng, la campanya s'ha endegat en part perquè 127 britànics van ser víctimes d'aquests atracaments a l'AP-7 entre el 2012 i el 2013. També en fa una altra per evitar els accidents en balcons.
Eliminar la distinció entre robatori i furt
Els turistes són dels col·lectius que tenen més risc de ser víctimes de furts, robatoris i altres tipus de delictes, i l'època en què es registren més fets delictius va del juny al setembre. A propòsit dels furts, el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, va apostar, en la seva ponència, per posar fi a la distinció entre furt i robatori, que va qualificar de “perversa”. “No eliminarem aquests delictes mentre no s'elimini aquesta distinció”, va assegurar, atès que al seu parer pren més importància la manera com s'ha produït el fet delictiu que no pas el que efectivament ha passat. També va exposar que la majoria dels detinguts a la zona de la Selva litoral durant els mesos d'estiu (que és el pic de l'activitat delictiva durant l'any) són estrangers. Els jutjats de Blanes –que estan col·lapsats– no veuen reforçats de cap manera els seus efectius i, a més, atesa la nacionalitat de víctimes i delinqüents, ha de requerir intèrprets. A la precarietat de recursos humans amb què es troben els jutjats de Blanes –que tenen jurisdicció a tota la zona de la Selva litoral– s'hi afegeix que la majoria de jutges que hi ha “solen ser de les últimes promocions i no tenen l'ofici per mà”, i un cop ja s'han avesat a la feina solen canviar de zona. El col·lapse al jutjat genera sovint tensions entre els cossos policials i el jutjat. D'altra banda, Lacaba es va mostrar partidari d'equiparar el turista als col·lectius que estan en situació desfavorida. També creu que seria important que en els casos que afecten turistes es facin les denúncies amb prova preconstituïda.