El fre financer de Catalunya
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha demostrat novament amb dades a la mà, i en un encomiable exercici de pedagogia financera, el càstig que representa per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya continuar sent presoners d'un Estat espanyol que els perjudica amb un dèficit fiscal que no només és escandalós pel que fa a les quantitats, sinó que és crònic i va pel camí, si la voluntat dels catalans de marxar no hi posa remei, d'esdevenir etern i arruïnar qualsevol possibilitat de gestionar un sistema de benestar just.
Catalunya és un país solvent. La riquesa en forma d'impostos que aporten els catalans és suficient per dotar el país d'uns serveis públics que garanteixin perfectament la sanitat, les pensions, la cultura, l'ensenyament i la política d'infraestructures. La realitat demostra que l'administració catalana viu permanentment escanyada per un Estat que fa més de trenta anys que drena aquesta riquesa i perjudica uns ciutadans que veuen com els serveis que reben no estan a l'altura. No estan a l'altura i no ho estaran per més esforç i riquesa que generin, perquè qualsevol augment reverteix no pas en millores, sinó en l'espoli sistemàtic.
Mas-Colell va voler defugir dijous, de manera intel·ligent, el clàssic “Espanya ens roba” per utilitzar una metàfora molt més gràfica i incontestable: “L'Estat frena Catalunya.” És avui, i des de temps immemorials, un llast que Catalunya, i els seus ciutadans, està condemnada a arrossegar. Només el dret a decidir pot posar fi a aquesta injustícia. No cal gaire sentiment ni gaires arguments nacionals. Només cal voler tenir, com a ciutadà, allò que es paga com a contribuent.