En una de les samarretes que es van poder veure en el concert de Miley Cyrus de divendres al Palau Sant Jordi de Barcelona es podia llegir: “RIP Hannah Montana”. Aquesta ha estat l'obsessió de la cantant nord-americana de 21 anys en els últims temps: matar el personatge de Disney que la va convertir en una estrella internacional, adorada per milions de nens i adolescents. En aquest afany de passar “de niña a mujer”, Cyrus ha fet el que faci falta, jugant a la provocació i l'escàndol arreu.

Malgrat això, el concert que Cyrus va oferir en el seu primer aterratge a Barcelona, dins de la gira del disc Bangerz, és un curiós híbrid entre una festa infantil sofisticada i un espectacle freak, que va convertir l'escenari del Sant Jordi (no ben ple del tot) en una mena de ludoteca, plena de peluixos i titelles, ninos gegants, globus, salsitxes voladores i dibuixos animats.

La intèrpret (puntualíssima, potser perquè és conscient de la jove edat de la majoria dels seus seguidors) es va presentar a l'escenari baixant per un tobogan en forma de llengua (deu tenir assegurada la seva llengua, com Jennifer López el cul?). A partir d'aquí, va jugar a ser infantil i provocadora a la vegada, amb gestos com ara escopir aigua al públic o petonejar-se i refregar-se amb els ballarins i ballarines en un llit gegant. Tampoc li va importar ballar amb una ikurrin, jugar amb una bandera espanyola que li va tirar un espectador i enarborar una bandereta gai.

El to de festa col·lectiva va tenir una pausa de mitja hora de concert acústic que la cantant va oferir especialment per al públic barceloní, ja que el xou s'estava enregistrant per a la cadena americana NBC. Jugant a ser una cantant seriosa, va interpretar, sense gaire definició ni sentiment, versions de The scientist, de Coldplay; Hey ya!, de OutKast; Summertime sadness, de Lana del Rey, o Jolene, de Dolly Parton.

El miniconcert més íntim dins del xou va refredar els ànims del públic, però, després de la tranquil·litat, Cyrus va tornar a la festa de l'escenari principal amb la traca final. Va ser una llàstima la interpretació dispersa d'On my own, el millor tema del disc Bangerz, que va anticipar un mutis en els límits del kistch més tronat en què Cyrus va cavalcar sobre dues salsitxes que es van alçar per sobre de l'escenari fins a una porta d'emergència gegant. Però el deliri va arribar amb els grans èxits We can't stop i Wrecking ball, que la cantant va reservar per als bisos. Cyrus, professional, va triomfar de totes totes, però encara li queda molt camí per recórrer per assolir la maduresa.