9-N: por i caos, l'últim recurs
Hi ha una gran desesperació per veure com es pot frenar el procés català abans que sigui irremeiablement reconegut internacionalment
Cada vegada és més evident que una part de la societat espanyola de caire progressista veuria bé una consulta el 9-N, que la premsa internacional fa pressió –en els últims mesos ha parlat més de Catalunya que en els darrers anys– i que els contactes catalans i confidencials amb les diferents conselleries, serveis diplomàtics i d'intel·ligència de diferents països del món han augmentat com mai. Tot això provoca que dia a dia es faci més imparable la democràcia i el dret a decidir per al 9-N.
L'estratègia per part de l'estat, de les seves clavegueres i de la seva quinta columna a Catalunya –si és que n'hi ha hagut– ha fracassat. El no, la manca d'alternatives, les terceres i quartes vies... res no ha sigut possible i res no s'ofereix com a alternativa al 9-N. Això provoca que els aparells de l'Estat, el PP i C's hagin entrat en una dinàmica de crispació i cada cop que fan un pas van en direcció contrària als seus interessos: Catalunya, a l'espai sideral; enfonsada econòmicament; Catalunya viuria un gran boicot econòmic i financer... aquestes han estat les seves prediccions. I res de tot això no s'ha produït.
Catalunya encapçala el rànquing en inversions internacionals al seu territori, exporta com mai, a Catalunya s'hi creen noves empreses del coneixement i tecnològiques i, alhora, moltes multinacionals amplien les seves factories i oficines, tècniques i de disseny. I Catalunya, després d'Israel, Holanda i Boston, es configura com un pol del desenvolupament econòmic, tecnològic i del coneixement. Cada vegada més, doncs, allò que diuen els experts internacionals, els serveis diplomàtics i d'intel·ligència, és que Catalunya té possibilitats d'ésser el gran pol de desenvolupament del sud d'Europa i que, per tant, el problema és Espanya, que ha creat una gran capital, Madrid, insostenible, sobredimensionada i sols possible amb l'espoli de la resta de comunitats i nacions de l'Estat. La impossibilitat, doncs, no és la de Catalunya sinó la d'Espanya una, grande y libre i la del seu aparell de l'Estat caspós i improductiu, basat en elits econòmiques extractives i amb unes empreses nacionalitzades –que ara formen l'Íbex 35– que tenen por de perdre el seu monopoli.
Davant del fracàs de l'estratègia del PP, de C's i dels aparells de l'Estat i poderosos hi ha una gran desesperació per veure com es pot frenar el procés català abans que aquest sigui irremeiablement reconegut internacionalment. Voldria equivocar-me, però si realment constaten el seu fracàs evident i no generen, en les molt poques setmanes que els resten, una alternativa al procés del 9-N, sols els quedarà posar en marxa l'última fase de manual per desestabilitzar Catalunya.
Han intentat desprestigiar el president Artur Mas, el nostre model educatiu, els nostres mitjans de comunicació, la nostra policia, el nostre servei exterior... i no han fet més que enfortir la voluntat del poble de Catalunya. L'últim recurs seria el de convèncer els ciutadans que el 9-N representaria divisió, violència, caos... i ja se sap com les gasten els estats i la llarga i bruta mà negra que de vegades usen. Per això, no és d'estranyar que darrerament els nervis dels unionistes estiguin a flor de pell i arribin a fer declaracions en contra de tots aquells que els hem advertit que des de Catalunya no tolerarem i que tallarem de soca-rel qualsevol violència que inclogui qualsevol insinuació que aquesta existeix o pot existir.
En aquesta línia caldria, avui, ser molt contundents per les darreres declaracions del ministre de l'Interior, el qual d'una forma irresponsable ha anunciat que Catalunya podria convertir-se en un paradís per al crim organitzat i el terrorisme. I això ho ha dit el mateix dia que es reunien diverses institucions de seguretat internacionals a Barcelona. Ministre, no demanaré la seva dimissió, perquè seria enfortir-lo, però no segueixi per aquest camí. Vostè sap que allò que ha dit no té cap credibilitat i que les institucions internacionals, la intel·ligència policial europea, nord-americana i israeliana no permetrien mai allò que vostè ha afirmat. No sigui un irresponsable.
