“Estem pagant ja els desficacis educatius i no vull pensar amb el que ens resta”

Per al professor Ballester, les noves propostes educatives porten cap a un penya-segat de profunditat insondable a la societat del futur

Anuncia una segona part més gamberra, irònica i brètola del seu darrer poemari

Josep Ballester a un pati interior de la Facultat de Magisteri de València. ESCORCOLL.
Coberta del poemari de Josep Ballester i Paco Giménez.
VÍDEO: El professor Ballester explica el contingut de la seua darrera obra.

E.Castellano - València

La nit del divendres 30 de maig, l'Associació de Bibliotecaris Valencians, va atorgar el premi Samaruc de Literatura Infantil a l'obra d'aquest professor universitari, la poliedricitat lliterària del qual resta lliure de qualsevol sospita.

L'obra d'aquest reconegut animador cultural i professor de literatura contemporània a la Universitat de València Estudi General, ha estat traduïda al castellà, hongarés, xinés, anglés i francés.

Poeta, assagista i traductor, és dipositari de més de dotzena i mitja de premis i guardons que ornen la seua obra.

D'on li va vindre la idea tan poc canònica per al seu darrer poemari?

D'alguna manera és un homenatge a les lectures que tothom ha fet, però des d'un punt de vista brètol, irònic, fins i tot gamberro.

D'on naix aquesta obra poètica?

És un homenatge a una sèrie d'autors i sobre tot a Roald Dahl, qui sol tractar la literatura infantil i juvenil des d'una òptica políticament incorrecta i això sempre m'ha agradat, perquè la gent es pensa que aquest segment de la literatura ha de ser sempre ximple i ximplona, que ha de marcar uns paràmetres i, en realitat, mai ho ha estat així, ni tan sols en la “Caputxeta roja”.

Què li comenta la gent amiga sobre aquest poemari?

Em comenten que dins d'una literatura normal, el llibre funcionaria d'una altra manera i tothom en parlaria d'ell perquè és diferent provocador i no s'estila. Hi ha gent que m'ha dit que aquest poemari en anglés seria una altra cosa. Però com diria el poeta, vivim en el contest en que vivim i que em facen aquest comentaris, és tota una floreta.

Hi ha molt de camí fet entre «Passadís del silenci» i aquest darrer llibre?

I tant. Entre l'any 1985 i ara, no sols ha passat el temps, sinó que a més han passat moltes coses. Des d'aleshores ençà, no sols he millorat en el terreny creatiu, sinó també en allò personal i professional. Hi ha molt de terreny caminat; clar que sí.

Tenen valor els guardons guanyats?

Sense lloc a dubte. He de dir que estic molt i molt pagat pel Premi Samaruc, concedit pels bibliotecaris valencians, no sols pel que això suposa, sinó que cada premi rebut té una significació especial per a mi. Els premis i guardons tenen molt de valor, més encara quan se sap que darrere d'això, hi haurà lectors i lectores que els atraparà allò que has fet i això és màgia pura. Pensa que per a un autor, el millor guardó són els lectors.

Li preocupa la formació literària dels que seran mestres d'ací a poc?

Cal explicar i estudiar la literatura contemporània perquè és una manera de conèixer-nos a nosaltres mateix com a societat. Suposa el reflex de les nostres passions, de les nostres pors i la nostra manera d'entendre el món. Quan a la formació dels futurs mestres, he de dir que em preocupa molt no sols des de la perspectiva professional, sinó també com a ciutadà, perquè el futur mestre, és aquell que ha de fer que les criatures sobre les que incideix, siguen lectores en valencià, en castellà, en anglés... en totes les llengües que siguen possible i és per això que, els professionals han d'estar assabentats del que s'escriu i de la qualitat del que s'escriu.

Algun dia pagarà la societat els desficacis educatius d'ara?

Pense sincerament que ja estem pagant-ho, però pel que s'albira, la nostra societat haurà de carregar amb el deute cultural, generacions i generacions, perquè, el mestres —que són peça clau en una societat— han començat a posar-se escèptics en la seua feina i això no ens convé com a poble. Mai s'ha de retallar en educació perquè això sempre es paga.

Troba que hi ha raons inconfessables perquè els responsables actuen així?

Clar que les hi ha. Però també hi ha interesso econòmics. Observem com estan procurant passar els estudiants des del sistema públic cap als centres privats i això amaga ideologia política al rerefons.

Tard o d'hora s'aconseguirà recuperar el senderi?

L'horitzó no està massa clar, però pense que la gent cada volta té més consciència de ser qui és, de farcir el seu bagatge cultural de manera ampla i, això és important perquè, quan sabem qui som, sabem on anem.

Darrer poemari

E.C.

D'entrada, el títol d'aquest llibre guardonat amb el premi Samaruc, ja s'hi veu que es tracta d'un poemari per a xiquets i xiquetes entre0 i 99 anys.

Un llibre on es juga amb les paraules, les rimes i les lectures d ela literatura infantil i juvenil de totes les èpoques.

S'hi procura oferir el costat divertit, irònic i juganer, sovint des d'un punt de vista diferent al que se sol tractar per part dels personatges de ficció que han poblat la infantesa i els somnis del lector.

En poc més d'una trentena de pàgines, Ballester i Paco Giménez, resolen perfectament el que suposa un llibre il·lustrat amb poesia o un poemari amb dibuixos que li fan de contrapés.

Mítics personatges com els gat amb botes, els pirates amb mala pota, el cap de suro, les bruixes i tot el bestiari de la iconografia infantil, surten explicats des de l'altra part de la finestra narrativa.

Desar la notícia al meu compte

Escriure un comentari

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.

Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Enllaços relacionats

Canal: Entrevistes