Cornuts i pagar la llum

Ara imaginin-se vostès que se'n van un dia a la benzinera a omplir el dipòsit del cotxe i que, quan són a la caixa per pagar, aquell senyor tan simpàtic que hi ha rere la màquina registradora (i que ara tot sovint t'ofereix un número de la Creu Roja, una targeta de descompte, un 2x1 per a no sé què o et pregunta si vols comprar una bossa de taronges o una camiseta del Brasil); imaginin-se, deia, que a l'hora de pagar, un cop han omplert el dipòsit, els diu: “Vostè deixi'm el número de compte que jo ara mateix no sé ben bé a quin preu va el litre i a final de mes ja li ho cobrarem.” Doncs mirin, això és el que ens passa amb la factura de la llum. Tan marejats ens tenen amb el sistema tarifari aquest, que no en tenim ni idea, de què paguem. Mesos enrere ens van dir que, com que havien canviat el mètode de càlcul, ens havien cobrat una mitjana d'entre 30 i 40 euros de més i que ara ens els tornaran. A la factura d'aquest mes, o del vinent, es veu que ens ho abonaran. Caram, quina alegria! Però ara ja ens adverteixen que, com que el preu es recalcularà cada dia perquè sigui tan real com sigui possible, i com que els darrers mesos el preu era molt barat, ara es tornarà a apujar. Jo estaria disposat que es quedessin els meus quaranta euros que m'han cobrat de més si un dia m'expliquessin exactament què em cobren. Vostès són capaços d'entendre-la, la factura de la llum? Vostès són capaços d'entendre per què aquí la factura de la llum és de les més cares d'Europa? I no em diguin que va lligat a les centrals nuclears que segons qui diu que ens fan falta, perquè hi ha països que en tenen menys que nosaltres i paguen la llum més barata. Jo crec que tots nosaltres ja hem dimitit, amb la factura de la llum. Com que en necessitem, perquè no anirem a les fosques ni deixarem de posar la rentadora, ens hem resignat a pagar el que ens cobren i a fer veure que ho entenem. I és mentida. Ni ho entenem ni volen que ho entenguem. Vaja, que cornuts... i a pagar la llum.