El bonisme és una paraula sorgida com a terme despectiu i satíric per qualificar les actituds humanitàries incondicionals quan ajuden sectors socials desafavorits. La Fundación FAES ho defineix com la ideologia substitutiva submur, en desaparèixer velles concepcions com ara comunisme i socialisme. Com a exemple, cita Amando de Miguel, el bonisme que impregnava el Fòrum Universal de les Cultures, les manifestacions contra la globalització i la guerra de Iraq. Un altre autor que defensa el concepte de bonisme és Miquel Porta, que diu que contra “el imperialismo del bien” hi ha “el derecho a la intolerància justa”.

Crec que la FAES, Amando de Miguel i Miquel Porta han estat molt desencertats, ja que, arran de l'actual crisi, s'han creat multitud d' entitats amb moltes persones que treballen activament i eficaçment per pal·liar les situacions de pobresa extrema... les podríem denominar activitats bonistes? Qualificaríem de bonistes la Creu Roja, Càritas o el papa Francesc quan parla d'una Església dels pobres que treballi per canviar les estructures socials i alleugerir el sofriment dels més necessitats?

La paraula bonisme, tal com anteriorment s'ha definit, no m'agrada gens. Prefereixo sentir parlar de solidaritat i d'empatia, de justícia social, d'amor pel proïsme, tot i que algú em digui que això s'anomena ingenuïtat.