Molt s'havia teoritzat sobre com seria l'era post-Pujol, l'etapa posterior al president de la Generalitat que “era” Catalunya. Segurament ningú haguera imaginat aquest final escabrós. Si algú s'havia cregut el conte de fades de l'oasi català, ahir tornava a haver-hi una sacsejada de realitat. L'anunci de Pujol pot tenir conseqüències difícils de calibrar per al procés sobiranista, que és més que uns cognoms i unes sigles polítiques. Els partits ara haurien de ser més clars i lúcids que mai. L'anunci segurament decebrà tota una generació que s'identificava amb Pujol. Però en realitat hauria de ser un avís: defugir el panxacontentisme i el mirar-se el melic, més que perdre's en escarafalls estèrils. Totes, però, són temptacions històriques.