Societat

Més llenya al mite dels pèl-rojos

La premsa britànica explota la teoria pseudocientífica de la desaparició dels pèl-rojos

Relacionar el canvi climàtic i l'augment d'hores de sol amb la disminució futura dels pèl-rojos a les illes Britàniques no té fonament

El cabell roig
és gairebé una qüestió d'identitat nacional a Escòcia

Hi ha mites suposadament científics que sempre fan fortuna. Per exemple, el de l'extinció, més tard o més d'hora, dels pèl-rojos. De sobte, les pàgines de la premsa s'omplen de notícies basades en estudis genètics aparentment rigorosos. Del paper passen directament o indirecta als mitjans digitals, i centenars o milers de webs les esbomben i les fan virals. El resultat és que s'acaba construint una veritat global de quelcom, si més no, molt més que discutible. És el que ha passat recentment gràcies a l'aparició al tabloide escocès Daily Record d'una informació que sostenia que els pèl-rojos s'extingirien a Escòcia durant les properes dècades si continuava l'escalfament progressiu del planeta.

Pot semblar una banalitat, però a Escòcia, tenir o no tenir el cabell roig és una qüestió d'orgull i quasi d'identitat nacional. No en va, s'hi registra la taxa més elevada de pèl-rojos de tot el món. Si arreu l'índex entre la població és d'entre l'1% i el 2% —són estimacions, només—, a Escòcia els pèl-rojos són el 13% dels habitants; és a dir, 650.000 persones, aproximadament. L'any passat, de fet, la capital, Edimburg, va registrar el primer dia de l'orgull ginger, una altra manera d'anomenar els pèl-rojos (redhair, en anglès). Però, a Holanda, ja fa nou anys que se celebra un festival dedicat als roodharigen, ‘pèl-roig' en holandès. Enguany, tindrà lloc a la localitat de Breda el cap de setmana del 5 de setembre.

La qüestió és: poden realment extingir-se els pèl-rojos? El príncep Harry, el fill petit de Diana Spencer, és un noi en vies d'extinció? Si més no, els que com ell tenen el cabell de color panotxa ho són? El professor Alistair Moffat, fundador de la companyia Britains DNA, que, amb finalitats comercials, s'ocupa de la investigació de les arrels genètiques dels habitants de les illes Britàniques, així ho creu.

La seva teoria parteix del fet que tenir el cabell pèl-roig a Escòcia, Irlanda i al nord d'Anglaterra és producte de l'adaptació al clima perquè no hi ha prou sol. “Hem d'obtenir tota la vitamina D que podem, però si les illes Britàniques comencessin a ser una zona menys ennuvolada i amb més sol, hi hauria menys persones que portarien el gen que ocasiona aquest peculiar color del cabell. El cabell roig apareix en els individus amb dues còpies d'un gen recessiu que es localitza al cromosoma 16. El gen anomenat MC1R és el principal responsable de la pigmentació del cabell i de la pell. És l'encarregat de donar les instruccions per produir una proteïna (el receptor de la melanocortina 1) que està situada als melanòcits, les cèl·lules especialitzades en la producció de melanina.

Però els melanòcits poden produir dos tipus de melanina, eumelanina i feomelanina, i això depèn de variacions en el gen MC1R. Les persones que produeixen eumelamina tendeixen a tenir els cabells i la pell morens i tenen més protecció contra els raigs ultraviolats. En canvi, hi ha persones que produeixen feomelamina, perquè tenen una mutació genètica que redueix l'habilitat d'activar el receptor de la melanocortina 1 i tenen cabells rojos o rossos i la pell clara, amb tendència a tenir pigues.

Les teories de la desaparició del pèl-rojos no són gens noves. Ni per causa del clima ni per altres circumstàncies. Van ressorgint periòdicament, en especial, a partir de la difusió, el 2007, a través del periòdic tabloide australià The Courier-Mail, que esmentava un suposat estudi del National Geographic en què s'assegurava que els pèl-rojos eren gairebé com els di-nosaures, una espècie en vies d'extinció.

16
Cromosoma on es localitza el gen MC1R, del qual depenen el color dels cabells i de la pell.
13
per cent dels escocesos són pèl-rojos. És el país on hi ha més persones amb aquest color de cabell.
40
per cent de la població d'Escòcia es calcula que és portadora del ‘gen pèl-roig', tot i no ser-ho.
10
vegades més risc de patir càncer de pell tenen les persones pèl-roges que la població general.

Tot un món de curiositats envolten els pèl-rojos

L'extinció dels pèl-rojos és més aviat poc probable. Estracta d'un altre mite, com ara el que diu que les dones pèl-roges són més ardents al llit o que tant homes com dones acostumen a ser de caràcter fort. Quan s'afirma això, s'invoca la llista de famosos tipus Van Gogh, Woody Allen, Shakespeare o l'actriu nord-americana Lucille Ball, personalitats ben temperamentals. El cert, però, és que se'n parla molt però s'ha estudiat molt poc. Les dades sobre el percentatge de pèl-rojos al món, amb l'excepció de les que es refereixen a Escòcia, són només aproximacions i, probablement, més aviat poc acurades. El que sí s'ha estudiat, però, és l'actitud de la societat davant dels pèl-rojos. El Centre d'Investigació de Polítiques d'Igualtat dels Estats Units ha comprovat estadísticament que els pèl-rojos pateixen més discriminacions, en termes proporcionals, que les persones de minories ètniques. L'afirmació respon a un experiment fet fa tres anys que va donar com a resultat que un sol·licitant d'ocupació amb els cabells rojos tenia set vegades més probabilitats de ser refusat que no pas un de cabells foscos, i fins a vuit vegades més que una persona rossa.

Al web http://www.redheaddays.nl, de l'entitat que organitza la trobada pèl-roja de Breda, als Països Baixos, també difonen el mite segons el qual els pèl-rojos necessiten més anestèsia abans de ser operats perquè si no corren el risc de despertar-se durant la intervenció quirúrgica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia