La imatge és una xilografia que representa un cirerer en flor. El mot procedeix dels grecs —xylon (fusta) i grafé(inscripció)— i el mètode consisteix a tallar sobre fusta amb cisell o burí la figura desitjada; a continuació, s'amara la matriu en tinta, es pressiona sobre el suport i s'obté una impressió en relleu.

El procediment a tacperdut es basa en la devastació de la fusta d'acord amb els colors que es volen reservar. Es parteix dels més clars per acabar amb els més foscos: s'hi obté així una riquesa de matisos per superposició o interacció esplèndida. Cal preveure les possibles combinacions, ja que, en devastar el tac, es perd la imatge anterior i no es pot corregir, per això l'edició n'és limitada.

Aquest cirerer “abstrau” l'esplendorosa floració dels japonesos —sakura—, espectacle que simbolitza la bellesa en estat pur. I, encara que estèril, no es tracta d'un esteticisme gratuït, perquè la flor n'és símbol de puresa i emblema del bushi o l'ideal cavalleresc, en la meua opinió una de les manifestacions culturals més intensament eròtiques, ja que projecta un desig mai no acomplert.

Anuncien prosperitat i felicitat terrenals, perquè, coincidint la seua floració amb l'equinocci de primavera, prefiguren la riquesa de totes les collites de l'any.