Llibertat i democràcia

En una tertúlia d'una emissora de casa nostra, on hi ha la llibertat d'acudir-hi partidaris de totes les tendències, cosa impensable en les emissores de la capital de l'Estat, vaig sentir que no escau demanar llibertat en el si de la democràcia espanyola. La meva perplexitat m'obliga a fer-me aquestes dues reflexions.

Primera: democràcia és la d'aquells que, com al Regne Unit, permeten que els seus súbdits, inclosos els escocesos, siguin artistes, cantants, gent del carrer... i sense por de represàlies, puguin expressar, opinar, defensar i, si volen, també votar el que creguin millor?

Segona: democràcia és la d'aquells que, sense indicar les bondats de la seva opció, i amb el no per endavant, es limiten, vers els que no opinen com ells, a amenaçar-los amb les mil plagues; a atacar la seva llengua, les seves persones, les seves institucions, els seus mitjans de comunicació, fins i tot els seus llibres; a ofegar-los econòmicament, de paraula (balances fiscals maquillades) i de fets (dèficit fiscal, infraestructures, sanitat, educació, llei de dependència…) i, per acabar-ho d'adobar, incomplint sentències de l'ínclit Tribunal Constitucional, on els seus membres només diuen amén a tot allò que volen els qui els han nomenat?

Jo anomenaria aquesta segona una democràcia colonial, que permet en ple segle XXI usar totes les argúcies, lícites i no lícites, per menysprear, sotmetre i intentar fer callar tot un poble que, pacíficament, vol decidir el seu futur i el dels seus fills i néts, en llibertat.

La veu d'aquesta gent ha de ser escoltada el 9-N perquè decideixi: llibertat o submissió.