Hi ha musicals ensucrats, romàntics, amargs i, també, sanguinaris. El Teatre del Raval s'ha especialitzat en aquest gènere i li ha tret bon suc. Va triomfar La vampira del Raval i la temporada passada la reposició intimista, dues dècades després, de Germans de sang, dues peces en què retraten les ombres (siguin veritat o fictícies) d'uns barris plens de misèria i traïció. La violència arriba amb la truculenta posada en escena de L'esbudellador de Whitechapel, que reviu el misteri de Jack l'Esbudellador al Londres de boires intenses de la tardor del 1888. Les funcions començaran dissabte i l'estrena serà el dimecres 17 de setembre.

Aquest tal Jack va matar cinc prostitutes i, fins avui, no s'ha descobert l'assassí. Aquesta incertesa va ser la llavor perquè Oriol Estefanell i Marga Parrilla signessin un llibret que el jove Josep Ollé Sabaté ha vestit amb una partitura. Avui mateix, però, arriba a les llibreries de Londres la prova científica que, segons Russell Edwards (“investigador de butaca” tal com es defineix), confirma quin dels sis sospitosos va ser el causant de les morts. Tot i que la tesi està avalada per una prova d'ADN, no és difícil imaginar que no esvairà els rumors tan atractius per a la creació i la mística. Estefanell no hi creu gens, tot i que celebra la casualitat de la seva estrena. Ells localitzen el culpable però des de la fabulació: “No ho assegurem, només diem qui podria haver estat.”

Musical original

És una producció que parteix de zero. Albert Guinovart va rebre el llibret i el va cedir a un dels seus alumnes, fa quasi un any. La peça, que s'ha revisat dalt de l'escenari, escena a escena, garanteix un mínim de ritme per fer trepidant l'acció, de prop de dues hores i que inclou 18 temes. Un dels atractius de la peça és que, al repartiment de cinc actors, s'hi sumen cinc músics més que permeten una composició molt variada en directe. El coautor Oriol Estefanell aclareix que la peça mostra una violència i una sexualitat “estilitzada, no hi ha res explícit, tot i que tampoc és recomanable per a tots els públics”. La trama juga amb la comèdia, “és una de les grans armes”, i també amb la intriga: cada escena “respon a una pregunta però en deixa tres d'obertes”. El Teatre del Raval tenia previst tornar a programar Goodbye Barcelona en aquesta arrencada de temporada, una peça que també va atrapar públic a partir de la trama romàntica sobre els brigadistes internacionals que van venir a defensar (i van morir-hi) la República en l'alçament feixista de Franco. La directora de la sala, Empar López, confia que trobaran dates dins aquesta mateixa temporada. Diu Edwards que la identitat de l'assassí pertany a un perruquer polonès, Aaron Kosminski, que el 1919 moriria a conseqüència d'una gangrena en una cama al psiquiàtric on va ingressar el 1891. Però, en matèria musical sanguinolenta, aquest seria l'argument de Sweeney Todd, un altre personatge sinistre que assassinava la clientela i la reconvertia en pastissos de carn, pels volts del 1800, com va mostrar Mario Gas fa anys pujant a escena.