Els queda una mica d'ètica, als bancs?, em pregunto... Tots sabem quina és la situació de crisi que hem viscut els últims anys, amb imatges de desnonaments als informatius i famílies amb situacions crítiques per culpa d'hipoteques firmades en època de vaques grasses, tot i que sembla que alguns miren a una altra banda i segueixen treballant per acovardir i ofegar la població més desafavorida... En el meu cas, em veig implicat en una hipoteca de l'habitatge dels meus pares a Cunit, que han passat penúries durant aquests anys per anar tirant... El meu pare va morir al febrer, i la meva mare es va haver de fer càrrec de la hipoteca sencera, i no la pot pagar. I jo, d'avalador des dels 27 anys en un anterior refinançament. Explicada la situació a l'encarregat de riscos del Baix Penedès, arribem a uns acords verbals en què ens proposa rebaixar els tipus d'interès durant tres anys per pagar una quota més d'acord a la situació de ma mare, no augmentar el capital de la hipoteca i fer una quitança d'uns 20.000 euros associada a deutes del meu pare, entre d'altres. Estem d'acord amb la proposta i, per això, inicio els tràmits per arreglar els papers de la casa, amb l'esperança d'obtenir una mica d'oxigen per afrontar la situació. Un cop acabats, i amb tots els papers acordats amb el banc, finalment m'envia un missatge l'encarregat de riscos del Baix Penedès per fer-me una proposta de “lo tomas o lo dejas” completament diferent de la primera: refinançar el total de la hipoteca, apujar-la a... 40 anys! i de la quitança... res de res! Des dels bancs pensen que les hipoteques s'han de pagar; i podria ser comprensible. Però d'aquí a enganyar la gent d'aquesta manera, crec que hi ha un bon tros. Al cap i a la fi, som persones i, tot i que estiguem en situació econòmica desfavorida, no ens mereixem un respecte?