Un club i dos cors bategant per la natació
A principis del segle XX, el Club Natació Athletic i el Barceloneta Amateur Club van acostar l'esport a la societat de la Barceloneta
El 1992 es van fusionar per crear un club competitiu però també familiar
-
Els fundadors del club. -
la primera travessia al Port de Barcelona,. -
el primer estatge social del CN Athletic,. -
l'anunci de la construcció de la piscina coberta. -
Les instal·lacions actuals. -
. A l'esquerra, a baix, la celebració de la Copa d'Europa. -
El president Francesc Macià amb Vicenç Olmos, el 1933.
els socis van anar tornant quan es lliuraven del servei militar o de la presó
Maig del 1913. Un grup d'amics de la Barceloneta, aficionats al mar i a l'esport, decideixen fundar el Club Natació Athletic. La primera seu és als Banys Orientals de la platja de la Barceloneta. Seguint els temps del moment, en què les entitats socials fomentaven l'esport i la cultura, el nou club difon la pràctica de la natació, amb l'organització de competicions, i també té protagonisme social de barri, participant en festes com el carnaval. Paral·lelament, potencia la pràctica d'altres esports, com la boxa, l'atletisme i el waterpolo, que comença el 1917.
Un any després, l'Athletic organitza els primers Campionats de Catalunya de Natació, i funda, amb altres entitats, la Federación Española de Natación, condició necessària per poder participar en els Jocs Olímpics d'Anvers del 1920. El 1922, funden la Federació Catalana de Natació. El 24 de setembre del 1926, entre les diverses activitats que continuen potenciant, es convoca la primera Travessia al Port de Barcelona.
Com que la natació com a pràctica esportiva popular va agafant popularitat dins l'Athletic, a 100 metres del club, el 1930 es funda el Barceloneta Amateur Club, fruit de les inquietuds d'un grup de treballadors de la Maquinista Terrestres i Marítima i del ressò que tenen les gestes de la travessia al barri. En aquell moment, l'Athletic ja té 800 socis i una seu pròpia.
Començats els anys trenta, els dos clubs disposen de seu pròpia, i l'Atlètic, amb el nom catalanitzat, inicia les gestions per construir una piscina pròpia. La IX Travessia del Port se celebra amb l'etiqueta d'internacional i assoleix molt d'èxit.
La Guerra Civil atura l'activitat esportiva i assola el barri de la Barceloneta. A més, el Barceloneta perd la seu, que és destruïda per una bomba. El 1929, els noms dels dos clubs es castellanitzen: Club Natación Atlético i Club Natación Barceloneta. Tots dos reprenen les activitats de zero. Els socis van apareixent a mesura que van sent alliberats del servei militar o la presó. El 1941, l'Atlètic rep l'autorització per construir la piscina a la platja. Però no té ni forces, ni socis ni diners per fer-ho. En l'àmbit esportiu, la recuperació trigarà a tornar, però la travessia aconsegueix el títol de Campionat de Catalunya de Gran Fons.
Paral·lelament, el Barceloneta no té estatge social, però triomfa en l'àmbit esportiu, ja que el 1943 es troba en el segon lloc de Catalunya en nombre de llicències esportives. No serà fins als anys cinquanta que els dos clubs comencen a aixecar el cap. El Campionat Interclubs de takatà, un tennis platja sense raquetes, aporta un gran èxit social.
El 1952, l'Atlètic rep la Medalla al Mèrit Esportiu i assoleix grans èxits esportius en la natació i el waterpolo. El 1954, el Barceloneta celebra el 25è aniversari, amb nou local, nova secció cultural i recreativa, amb el Campionat de Catalunya de Waterpolo a la piscina de Montjuïc i amb la finalització de les obres de reforma i ampliació de l'estatge social.
A finals dels cinquanta es coneix la planificació del futur passeig Marítim. Els dos clubs persegueixen el somni d'aconseguir una piscina. El maig del 1965, es posa la primera pedra de la piscina del passeig Marítim, i cada cop pren més força la possible fusió. Però, el 1968, quan la piscina està enllestida, els dos clubs celebren les seves assemblees: el Barceloneta vota sí, mentre que l'Atlètic vota no.
La piscina coberta queda, doncs, per al Barceloneta. Comença un període de tranquil·litat i creixement per als dos clubs. Amb èxits esportius i augment del nombre de socis. No serà fins als anys vuitanta que es tornarà a plantejar la fusió, possibilitat que queda més clara quan, el mes de setembre del 1988, arriba l'acord de construir un complex per a ús esportiu nàutic i cultural en els terrenys de l'antic balneari de Sant Sebastià. L'única condició és que quedi en mans d'una única entitat. La fusió es fa, doncs, inevitable. Entre el 1991 i el 1992, es duen a terme reunions d'aproximació i, el juliol de 1992, en plens Jocs Olímpics, les dues assemblees aproven la fusió.
Des del 2000 fins avui, el club ha treballat per consolidar aquell primer projecte, amb Julian Garcia al capdavant, que el 1998 substitueix Alfons Cànovas, nomenat president d'honor.
Fer-se soci per dutxar-se
Julian Garcia parla amb passió del seu club, al qual fa 53 anys que està lligat, i del qual es va fer soci, explica, per poder-se dutxar. Garcia es defineix com un fill de la Barceloneta: “D'aquells que vivíem en un quart de casa.” Encara viu a prop del seu club, amb tota la seva família. Assegura que el club li va donar formació esportiva, social i cultural i que li deu moltes experiències positives com ara haver pogut estar durant quatre anys a la residència Blume. També, assegura, li va obrir els ulls al món: “Pot semblar una ximpleria, però per a nosaltres el primer viatge a Banyoles va ser com viatjar a la Lluna!”, recorda divertit.
Parlant ja de l'actualitat, Garcia explica que, des de l'any 2000, han continuat arribant grans gestes esportives, que van començar amb la supercopa d'Espanya, aconseguida pel primer equip de l'Atlètic Barceloneta, i que van culminar el maig d'aquest mateix any, quan l'equip de waterpolo va guanyar la copa d'Europa. Precisament aquest triomf exemplifica, segons Garcia, l'esperit que ha guiat el club en aquests primers cent anys: “Podem ser un club esportivament competitiu, que ha aconseguit estar entre els millors en l'àmbit estatal, però al mateix temps econòmicament fort, dirigit amb professionalitat i transparència.” Perquè, segons el president, cal no oblidar l'origen social de l'entitat: “Volem ser un club culturalment i socialment actiu, dirigit al públic familiar, amb voluntat de fer-se gran.” El representant del CNAB defensa la necessitat de seguir fent una gestió exemplar i de no abandonar projectes d'ampliació que, adverteix, poden suposar noves inversions per al club. Reclama, en aquest sentit, la col·laboració institucional per aconseguir els nous reptes que els han de portar a afrontar el futur amb competitivitat i qualitat.
És precisament aquesta necessitat d'adaptar-se a nous públics el que els fa pensar en una nova ampliació, que es podria concretar aviat i que aportaria nous serveis als socis.
“Ara tot és molt diferent respecte de com era fa uns anys, ja que ha aparegut molta competència pel que fa a clubs esportius i gimnasos. Per això és essencial que nosaltres trobem la nostra pròpia identitat i que puguem oferir serveis i atenció diferent de la que ofereixen aquesta nova mena d'establiments que s'han obert a la ciutat.” En aquest sentit, Garcia aposta per continuar en el camí esportiu, però sense oblidar el caire social i familiar que pot oferir el club: “Estem en un lloc únic a la ciutat i, si ampliem en funció dels nous serveis, podrem donar el tipus d'oferta que ara mateix somiem.”
El CNAB continua, doncs, arrelat a l'ànima de la Barceloneta, en la construcció de la qual ha participat, potenciant l'esport entre aquells nens de barri que a principis del segle XX només tenien el mar i les piscines. Avui dia ha aconseguit, entre moltes altres fites, que veïns de la zona i també d'altres districtes hagin convertit la natació en un hàbit saludable. N'és un exemple el mateix president, un cop acabada l'entrevista, quan li recorden una altra reunió que té: “Sí, ja hi vaig, però jo primer he d'anar a nedar.”
CLUB NATACIÓ
ATLÈTIC
BARCELONETA
ANY DE FUNDACIÓ:
1913
POBLACIÓ:
BARCELONA
NOMBRE DE SOCIS:
11.000