Decepcionar

Despres de qualsevol votacio, afloren, inevitablement, sentiments contraposats. Uns se senten euforics, perquè han guanyat, i uns altres se senten decepcionats, perquè la seua opció no ha obtingut el suport que esperaven. Així es deuen sentir molts escocesos. I, a partir d'estos sentiments tan humans, volíem parlar-los precisament del verb “decepcionar”.

A molts parlants probablement els deu resultar estrany saber que esta paraula es una “innovació” del Diccionari Normatiu Valencià. Una innovació relativa, es clar. Sempre hi ha precedents. Peró, dins del que se sol entendre com a normativa consolidada, es tracta efectivament d'una novetat.

Antigament s'usava el verb “decebre”; de decebre es va generar decepció, i a partir d'este substantiu s'ha creat decepcionar. Pero tinguen en compte, a mes, per a entendre la rao per la qual l'AVL ha incorporat decepcionar al diccionari, que el significat originari de decebre era 'enganyar'.

Amb el significat modern de 'no respondre a les expectatives d'algu', es un gal.licisme prou recent. Fixen-se vostès que la Real Academia Espanola va incorporar per primera vegada el verb decepcionar al seu diccionari en l'edicio de 1927, i encara advertix que es tracta d'un “galicismo por desilusionar, desenganar”, intentant dissuadir els parlants del seu us poc genui.

Peró la vida de les paraules seguix el seu propi curs. En totes les llengües. En valencià ja va fer servir esta paraula Jesús Ernest Martinez Ferrando l'any 1919 en “La botiga dels llibres vells”: “Tot decepcionat emprengue el cami de casa”. I tambe Joan Fuster en el “Diccionari per a ociosos”: “Ovidi, supervivent, ens decepcionà una mica”. I Vicent Andrés Estellés, i Maria Beneyto, i Miquel Adlert, i Martí Dominguez, i Ferran Torrent, i Carme Miquel, i una llarga nòmina d'escriptors actuals, massa llarga per a citar-los a tots; però que han sigut tinguts en compte a l'hora d'adoptar la decisió d'incorporar la paraula decepcionar al DNV.

I es que el diccionari, més que innovar, el que fa es arreplegar les innovacions. Com ha de ser! Si no fora així, més que lexicografia, faríem arqueologia.