Excaven a la basílica de Tarragona on estaria enterrat sant Fructuós

Esbrinar si es conserven les restes de l'absis de la basílica paleocristiana de Sant Fructuós i si en aquest mateix espai es troben les despulles de sant Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi –els tres màrtirs que van ser cremats vius a l'amfiteatre de Tàrraco l'any 259– és l'objectiu de l'excavació que acaba de començar a la part baixa de Tarragona, al recinte de la Tabacalera, i a tocar de la necròpolis paleocristiana. La intervenció, que està previst que duri fins al 17 d'octubre, és fruit d'un conveni entre l'Ajuntament de Tarragona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic de l'Arquebisbat.

Que existeixen vestigis de l'anomenada basílica de Sant Fructuós, se sap del cert. Fa uns vuitanta anys, l'arqueòleg Joan Serra i Vilaró va dirigir les excavacions de la necròpolis paleocristiana, durant la construcció de l'antiga fàbrica de tabacs, i entre les troballes més excepcionals va aparèixer una basílica de tres naus, que tenia un absis semicircular, feia uns quaranta metres de longitud i que datava d'entre els segles IV i V. La part de la cripta es conserva i està a la vista, tot i que els arqueòlegs ara la netejaran: “És una cripta funerària única, però plena de brutícia”, lamentava ahir Josep Maria Macias, codirector de les excavacions juntament amb Andreu Muñoz i Imma Teixell. Però els treballs actuals se centraran en la zona de l'absis: quan les va descobrir Serra i Vilaró, les restes es van tornar a cobrir amb terra. I amb la urbanització del sector de l'antiga Tabacalera, es desconeix si les restes d'aquest absis es van conservar o es van destruir. Per tant, l'objectiu de la “reexcavació” és sondejar el sector per comprovar la seva existència.

Una altra incògnita és esbrinar si allí s'hi troben les despulles de sant Frustuós –que va ser bisbe de Tarragona i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica– i els seus diaques Auguri i Eulogi. Tots tres van ser condemnats a morir cremats a l'amfiteatre de Tàrraco, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I. Quan es va erigir la basílica, al segle IV, s'hi van dipositar les despulles dels tres màrtirs: “Va ser un espai de veneració i peregrinació important”, segons Muñoz. Però actualment es desconeix si les seves despulles encara es conserven al mateix lloc o posteriorment es van traslladar, “possiblement a la catedral visigòtica”, –a l'entorn de l'actual seu tarragonina–, segons Macias. La previsió és que d'aquí a una setmana ja puguin apagar els dubtes.