Societat

L'última peça de Can Batlló

La Generalitat lliura la nau central a l'Ajuntament, que hi traslladarà les oficines d'Hàbitat Urbà

Amb la venda de la peça i el bloc dels antics jutjats a Via Laietana el govern eixuga 30 milions del deute que té amb el consistori

La Generalitat tornarà 36,7 milions abans
de final d'any

El trencaclosques en què es va convertir Can Batlló quan la reforma urbanística de l'antic complex fabril del barri de La Bordeta va quedar empantanegada amb la crisi continua sense estar completat, però si més no l'Ajuntament de Barcelona ja disposa de totes les peces per fer-ho. La que li faltava, la gran nau central, propietat de la Generalitat, i on s'havia projectat inicialment emplaçar la desapareguda conselleria de Medi Ambient, se l'ha quedat ara en virtut d'un acord amb el govern segons el qual aquest li cedeix tant aquesta peça com l'edifici de la Via Laietana, on hi havia els antics jutjats socials fins que es van traslladar a la Ciutat de la Justícia. Tot, a canvi de 30 milions que es restaran dels 162 que la Generalitat déu al consistori.

De fet, la nau central de Can Batlló ja era de l'Ajuntament, però el 2006 la va permutar amb la Generalitat a canvi de cinc edificis que van passar a mans municipals. Després, va venir la crisi i el daltabaix del projecte urbanístic impulsat per promotors privats a Can Batlló. El consistori va desencallar fa dos anys parcialment la situació cedint als veïns la gestió de part del complex, però quedava per definir què passaria amb la peça central i més gran: 21.830 m² de superfície que es destinaran a seu de l'àrea d'Hàbitat Urbà, les oficines de la qual ara estan repartides en cinc edificis pels quals el consistori paga 5,5 milions anuals de lloguer. Reagrupar-les a Can Batlló comportarà l'estalvi d'aquesta despesa, a més del trasllat a la nova seu de la Bordeta d'un miler d'empleats, amb la injecció de vitalitat que, a parer del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, això suposarà per al barri. El que no hi ha encara són terminis per al trasllat. Abans, cal rehabilitar l'espai, una intervenció que el consistori calcula que costarà uns 40 milions d'euros.

A Can Batlló, després de tres anys, la gestió cívica en mans dels veïns s'ha consolidat fins al punt que l'Ajuntament va cedir l'any passat tres naus més a diverses entitats del barri i ara preveu cedir més espais. L'executiu de Xavier Trias vol deixar encarrilats tots els fronts oberts al recinte abans d'esgotar el mandat. Les dues primeres promocions d'habitatge social, que sumen una cinquantena de pisos, començaran finalment entre el novembre i el gener, segons va anunciar ahir Martí; el projecte d'urbanització de l'entorn ja està també pràcticament enllestit, afirmen fonts del districte, i els acords entre la propietat del recinte, la immobiliària Immogaudir i els últims industrials que quedaven a la part del denominat sector 2, el de l'edifici de la Generalitat, ja han arribat a un acord per les indemnitzacions que només s'ha de formalitzar, i que marxaran en els pròxims mesos, segons Martí.

L'altra peça del conveni signat per la Generalitat i l'Ajuntament és la major part de la finca dels números 8 i 10 de la Via Laietana. Concretament, els 10.853 m² de les plantes 3 a 8. La part baixa continua sent propietat de l'Instituto Nacional de Estadística (INE). L'Ajuntament no ha concretat encara a què destinarà la seva part del bloc, però sí que permetrà estalviar 2 milions més de lloguer, i que en aquest cas la rehabilitació pendent en costarà set.

L'adquisició municipal dels dos espais suposa restar 30 milions als 162 que la Generalitat deu al consistori, de la mateixa manera que el conveni anunciat la setmana passada pel trasllat de la Model permet eixugar-ne 15 més també en espècies. Descomptats els 45 milions que sumen les dues operacions, queden encara prop de 120 milions per pagar. D'aquests, n'hi ha 21 corresponents a la llei de barris, el retorn dels quals encara no s'ha pactat, tot i que el compromís és tornar-los d'aquí al 2016. Dels altres, ja s'ha concretat i firmat com i quan es farà la devolució: 36,7 s'abonaran abans de final d'any; 39,8, al llarg del 2015, i els 18 corresponents als interessos del deute, fragmentats en 10 anys.

El conveni té quelcom de salomònic, en el sentit que és coherent amb les polítiques de cadascuna de les dues administracions implicades, que al seu torn, i paradoxalment, són antitètiques entre si, tot i ser la mateixa força política la que governa els dos costats de la plaça de Sant Jaume, perquè antitètiques són les conjuntures econòmiques a què fan front els governs d'Artur Mas i Xavier Trias. Així, per la Generalitat, ofegada financerament i amb una necessitat palmària de liquiditat, l'operació s'emmarca en la política de venda de patrimoni que està duent a terme des de principi de legislatura, el denominat “pla de racionalització i optimització d'espais”; mentre que pel consistori, que ha acumulat 200 milions de superàvit en dos anys, l'aposta és exactament la contrària: acumular patrimoni que permeti, per exemple, reduir la despesa corrent en lloguers. Segons va detallar ahir la tinenta d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens, aquesta partida era a principi de mandat de 22,5 milions anuals, a dia d'avui està en 18 milions, i un cop rehabilitats i en servei els edificis adquirits ara, es reduirà en 7,5 milions més.

LES XIFRES

30
milions
és el cost de la transacció, que es restaran dels 162 que la Generalitat li déu al consistori
47
milions
costarà a l'Ajuntament reformar els edificis, que li permetran estalviar-ne 7,5 anuals en lloguers.

15 milions més eixugats a compte de la Model

Al conveni anunciat ahir sobre Can Batlló i l'edifici de la Via Laietana se suma l'acord que inclou el tancament definitiu de la històrica presó Model de Barcelona, que s'ha de fer efectiu durant el primer semestre del 2017 i que permetrà a la Generalitat eixugar 15 milions del deute que té amb l'Ajuntament. Les dues administracions van signar divendres passat un protocol de col·laboració per reordenar el mapa de centres penitenciaris de la ciutat i, segons recull l'acord, a final d'aquest any el govern cedirà –o, més aviat, vendrà– al consistori els terrenys de la Model.

Els 15 milions, que són fruit d'aquesta operació, es corresponen al valor de l'aprofitament urbanístic de la finca i, més concretament, de la parcel·la situada a la zona del carrer Nicaragua. El sòl que avui ocupa el penal centenari està qualificat de zona verda i equipaments, a excepció d'aquest sector, on es podrien edificar fins a 30.000 metres quadrats de sostre d'oficines i hotels. El consistori, però, encara no ha pres cap decisió sobre el futur d'aquest espai.

Està previst que el procés de tancament de la Model comenci el primer trimestre del 2015, amb el tancament del centre obert. Els 250 interns que hi ha actualment allà es traslladaran llavors als centres oberts d'homes de Wad-Ras i la Trinitat, i aquest primer espai alliberat s'enderrocarà i urbanitzarà durant el primer semestre de l'any vinent. El nou centre per a presos preventius de Barcelona, i un altre per a interns en règim obert, es construiran a la Zona Franca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia