Nascut a Mendoza (Argentina), Rodrigo Roco fa deu anys que és a Catalunya. Hi va arribar de visita i ha acabat arrelat i compromès amb la defensa d'una Catalunya independent des de l'ANC, on forma part de la sectorial d'immigració i de l'organització territorial de Badalona. Explica que des de la infantesa ja tenia la sensació que Catalunya era un país amb estat propi. El seu pare, advocat de professió, tenia el despatx a la zona consular de Mendoza i ell passava cada dia per davant de la porta del Casal Català i l'equiparava als consolats d'altres països europeus. Tot i això, fins una setmana abans d'arribar desconeixia l'existència del català, un idioma que ara parla, encara que reconeix que va trigar alguns anys a entendre la necessitat d'aprendre'l. Ara comparteix amb altres estrangers retrets cap als catalans “massa educats” que canvien al castellà quan s'adreça a ells en català. “Ho fan per fer-te un favor, però per a mi el favor és que em parlin en català”, argumenta Roco.

A Catalunya hi va venir a visitar la seva mare, que vivia a Barcelona. No havia sortit mai del continent americà i l'atreia conèixer la vella Europa. “A Mendoza l'edifici més antic té 200 anys i a mi em fascinava la possibilitat de trepitjar llocs com ara el barri Gòtic de Barcelona.” El que havia de ser una visita de pocs dies es va acabar convertint en una estada permanent en una terra que, segons ell, li ha permès entendre la diversitat i aprendre'n. La mare s'enyorava i va decidir tornar, però ell va conèixer la que s'ha convertit en la seva dona i ha fet arrels a Badalona. Tant és així que, després de deu anys, només ha tornat a la seva terra una sola vegada, quan el seu pare va morir sobtadament pocs dies abans de la Via Catalana, l'Onze de Setembre de l'any passat. Aleshores ja estava vinculat a l'ANC i assumia la responsabilitat de coordinar els trams de la via que passaven per Badalona. Va haver de deixar-ho tot en mans dels companys de l'organització per marxar precipitadament.

El seu compromís amb Catalunya va començar a sorgir arran de la seva tasca com a voluntari al banc dels aliments que l'associació Amics de Gorg Mar té a Badalona. Allà va conèixer Guzman Roger, fundador de l'entitat, que, segons ell, li va saber transmetre la seva estima per Catalunya. Un any després començava la seva tasca a la Fundació Nous Catalans, on Àngel Colom li va fer entendre la importància d'aprendre català. La resta d'arguments els va anar trobant pel camí en una terra que, com la seva Argentina natal, “sempre ha estat acollidora”.

Assegura que no té cap dubte que Catalunya és un país amb cultura, llengua i identitat pròpies i no es cansa de dir que els catalans l'han ajudat a trobar raons per sentir-se'n un més, mentre que Espanya fa el contrari. “Els catalans em donen raons per estimar aquesta terra, mentre que els espanyols imposen i amenacen.” Va regularitzar la seva situació el 2008 arran del seu casament amb una dona cubana que té la nacionalitat espanyola. Tot i això, assegura que ha rebut “amenaces i advertiments” sobre com pot canviar la seva situació si persisteix en la defensa de la causa catalana. Ell no té dubtes. “Només espero que Catalunya sigui independent per poder demanar la nacionalitat catalana”, manté.

El 9-N anirà a votar i creu que com ell també ho faran molts ciutadans nascuts lluny de Catalunya però que se senten catalans. Reconeix que no tots comparteixen aquest sentiment, però diu que sí que són majoria els que s'han sabut integrar sense renunciar a les seves arrels.

Roco és també militant de Convergència Democràtica de Catalunya i manté intacta la seva confiança en Artur Mas. “Ha fet tot el que havia dit que faria i posarà les urnes perquè el 9-N puguem votar”, argumenta. Tot i els fets dels darrers dies, continua ferma la seva convicció que el president “ha fet fins on ha pogut i té clara la jugada”.

Roco vol ser-hi a primera línia. Ahir encara no s'havia inscrit com a voluntari, però deixava clar que ho pensa fer perquè vol ser partícip d'un procés que creu que ha de tenir ressò internacional per deixar Espanya en evidència. “Si es frustra la voluntat del poble de votar el 9-N, s'haurà construït la fàbrica d'independentistes més gran del món”, conclou.