Si jo fos com en Boadella

Si jo fos com en Boadella, que diu que sense el català hauríem estat més feliços, podria dir que sense el castellà hauríem estat més feliços. Per què? Perquè ningú hauria hagut de sentir el “rojillos hablad en cristiano!”, no haurien desaparegut d'Amèrica uns tres-cents idiomes indígenes, els parlants de català, gallec i èuscara no hauríem patit la lluita contra la nostra llengua i la imposició d'una altra, ni tan sols per l'ofegament silenciós amb el bilingüisme. És més: podria dir que si no hagués existit Castella hauríem estat més feliços perquè Catalunya i Aragó no haurien hagut de fundar la Corona d'Aragó, que va ser per protegir-se de Castella, no s'haurien exterminat indígenes de l'Amèrica llatina (als del Carib els van assassinar a tots), ens hauríem estalviat guerres (1714, 1936...) i no hauríem de lluitar per evitar que el català acabi com el bable.

Però com que no ho sóc pas, com en Boadella, només dic que si no hi hagués ànsies de poder i domini d'unes nacions sobre altres i ningú volgués imposar el seu idioma (sigui castellà, anglès, àrab, francès, etc.) a altres que ja tenen el seu, seríem més feliços.