Persianes que s'abaixen
Trasllats o tancaments per l'increment del lloguer, la jubilació i la manca de continuïtat o la disminució de vendes modifiquen l'escenari comercial
La disminució de vendes en un entorn de crisi, la jubilació i la manca de continuïtat en el negoci, l'extinció automàtica dels contractes de lloguer de renda antiga a partir de l'1 de gener del 2015 –a conseqüència de l'entrada en vigor de la llei d'arrendaments urbans– o la recerca d'un nou local amb un lloguer més assequible. Causes diverses, ja sigui per separat o en conjunt, fan que, d'aquí a finals d'any, continuï en diferents punts del territori gironí el degoteig de tancaments o trasllats d'establiments comercials amb constatada tradició comercial, sobretot a la ciutat de Figueres.
Les associacions de comerciants gironines coincideixen a dir que a la demarcació no existeixen gaires tancaments motivats per l'increment del lloguer a partir del gener, perquè, en la majoria dels casos, els llogaters ja han pactat el nou preu abans que s'acabi l'any, o bé perquè, certament, aquest és un territori en què les botigues més antigues són propietat dels mateixos comerciants. També constaten un important nombre de tancaments per jubilacions de negocis que no eren prou rendibles –l'increment dels lloguers ho hauria precipitat– i que tampoc no tenien una continuïtat familiar. Això és així a totes les capitals de comarca i en altres nuclis comercials. Coincideixen també a assegurar que quan l'increment del lloguer ha estat un problema i no s'ha pogut renegociar, els establiments que “funcionen“ decideixen buscar altres emplaçaments. Un exemple, clar és el cas de l'Armeria Escatidor, un clàssic de Girona, que a finals d'agost passat es va traslladar de l'edifici històric de Can Birulés, al bell mig de la Gran Via de Girona, fins al carrer Pau Casals del barri de la Devesa-Güell. Un altre cas semblant és el de la pastisseria Can Castelló, de Girona, que també va tancar les portes a finals d'agost.
Aquesta reordenació i reconversió del comerç és anotada per les associacions de comerciants, però hi ha casos puntuals en què la mala entesa amb el propietari de l'edifici fa que, definitivament, l'establiment hagi de tancar. És el cas de Fiord, una botiga de moda d'home inaugurada el febrer de 1978 al carrer Sant Rafel, d'Olot, que es troba ja en la fase de liquidació per tancament. En aquest cas, no s'han plantejat ni tan sols traslladar-se a un altre establiment, fet que els suposaria una nova inversió, i tenen clar que si no hagués estat per l'increment del lloguer, no haurien decidit tancar, explica la propietària, Mercè Solé.
El cas de Figueres
L'excepció que confirma la regla, o en aquest cas, tota aquesta teoria, és el que succeeix al carrer Jonquera de Figueres, en ple rovell de l'ou. En els poc més de cent metres que separen la plaça de l'Ajuntament i la pujada al Museu Dalí, hi ha com a mínim nou establiments comercials que o bé ja han tancat o bé estan amb descomptes per liquidació perquè tancaran abans de final d'any. No hi ha un motiu únic, diuen els botiguers; hi influeixen la crisi econòmica, les poques vendes dels últims anys, i el fet que en uns negocis eminentment familiars, els fills ja no es vulguin dedicar a la botiga. Però la pujada dels lloguers ha precipitat en molts casos la decisió de tancar.
L'estanc de la plaça de l'Ajuntament és l'únic que té clar que deixa el local però es trasllada a un altre lloc. La resta, tanquen definitivament. La majoria són comerços –també hi ha un bar, que ja ha tancat– amb molts anys d'història. Fins i tot, entre ells hi ha Can Fina, de venda de roba de la llar, que està considerada la botiga més antiga de la ciutat. La propietària, Julieta de Masdevall, explica: “No és només el tema del lloguer. Hi ha molts factors. Els meus fills no es volen dedicar a això ni he volgut que s'hi dediquin perquè han fet alguna cosa millor i el meu negoci no té la rendibilitat que voldria. He continuat perquè tinc una clientela. Però la roba de la llar no és una prioritat ara.”
A la botiga de records L'Entorn expliquen el seu cas: “El propietari vol fer canvis de local, i apuja el lloguer. I no ho puc assumir. Fa quinze anys que hi sóc.” I a pocs metres, al Jonquera 16, que va obrir el 1959, expliquen que el lloguer hi influeix, però que les vendes tampoc no anaven gaire bé. A la botiga de vins a granel els costa parlar de la qüestió. A l'onada de tancaments, s'hi ha d'incloure que PujolMania també ha tancat i també ho faran Ca la Lolita i Janaina.
Part dels botiguers es lamenten de la pèrdua del comerç de tota la vida, i es queixen que al final seran tot botigues franquiciades. En canvi, n'hi ha d'altres que creuen que ara la zona estava molt desmillorada i que l'entrada de nous comerços i la renovació de locals serà un benefici per a Figueres.
