Arrankudiaga i Zollo diu sí a un estat basc propi
Un 89,6% dels votants d'aquest poble biscaí es pronuncien a favor de la independència
Es la segona consulta d'aquest tipus que es fa a Euskal Herria
La localitat biscaïna d'Arrankudiaga i Zollo va convertir-se ahir en el primer municipi de la Comunitat Autònoma Basca en què els seus ciutadans majors de 16 anys van poder exercir el seu dret a expressar lliurement quin volen que sigui el futur d'Euskal Herria. Just a una setmana del procés participatiu català, els 815 veïns majors de 16 anys empadronats a Arrankudiaga i Zollo van ser convocats a una consulta popular per la plataforma Ados en què van poder votar si “Vol ser ciutadà d'un estat basc sobirà?”. Pregunta que va permetre deixar clar que la majoria de veïns d'aquest municipi governant per la coalició EH Bildu –89,6%– són partidaris de la independència.
Dels 815 veïns amb dret a vot en la consulta n'hi van participar 502 (61,59%), dels quals 450 van votar sí a ser ciutadà d'un estat basc sobirà; 13, no, i 33 van votar en blanc. La participació va ser molt superior a la que va registrar-se l'abril passat a la primera consulta d'aquestes característiques que es va fer a Euskal Herria, la de la localitat navarresa d'Etxarri Aranatz, en la qual hi va participar el 42,8% de la població i en la qual el sí també es va imposar per amplia majoria.
Els organitzadors de la consulta d'Arrankudiaga i i Zollo van destacar que, a banda del fet que la xifra de participació sigui més o menys elevada, el realment important és que els veïns del municipi hagin tingut la possibilitat “d'expressar-se democràticament” i van qualificar la jornada electoral de procés “net” i “democràtic”.
Perquè fos així com que els organitzadors de la votació no tenien accés al cens, el municipi va disposar d'un programa informàtic per impedir que una persona pogués votar dues vegades, a de comptar amb la presidència de quatre observadors: els professors en Ciències Polítiques i en Ciències de la Informació i la Comunicació de la UPV-EHU Asier Blas Mendoza i Ramón Zallo Elguezabal –aquest últim assessor de l'exlehendakari Juan José Ibarretxe i del seu pla– i els advocats del Grup de Treball pel Dret a Decidir-Erabakizaleak Xabier Sainz de la Maza i Oscar Sánchez Setién.
Catalunya i Escòcia
La plataforma Ados, que s'ha inspirat en els referèndums escocès i català, a més de l'experiència d'Etxarri i l'històrica cadena humana del 8 de juny organitzada per Gure Esku Dago, està formada per antics alcaldes i membres de les Juntes Generals de Biscaia de l'esquerra abertzale i del PNB, així com responsables sindicals i persones vinculades als diversos col·lectius del poble tant de l'àmbit esportius com cultural. La plataforma comptava amb el suport de l'ajuntament, però aquest se'n va desvincular per evitar que la delegació del govern espanyol l'ha prohibís.
Salmond veu Escòcia independent
El primer ministre escocès, Alex Salmond, va assegurar ahir que Escòcia serà independent en menys de 20 anys. «El destí està fixat, però el nombre de parades que hi ha en el camí i l'horari exacte encara està per decidir-se”, va explicar Salmond a la cadena britànica BBC. El primer ministre escocès va assegurar que aquestes qüestions hauran de ser decidides “pel poble escocès. El 18 de setembre passat, un 55% dels escocesos van votar a favor de continuar dins del Regne Unit, però dos sondejos publicats dissabte, un d'ells en el diari The Times asseguren que, si ara es fes un nou referèndum, la majoria dels escocesos –un 52%– votaria “sí” a la independència.