Vi d'Agell

A Cabrils, poble d'interior del Maresme, el veí més pròxim de l'església no és l'ajuntament sinó un restaurant, l'Hostal de la Plaça. Un dia llegia que un cuiner d'origen francès de nom Pince va muntar la seva casa de menjars al carrer Ferran de Barcelona amb el càlcul que els feligresos que sortissin de la propera i llavors concorreguda església de Sant Jaume se sentissin atrets per l'olor que desprenia l'establiment. En aquella època la gent sortia de missa amb una gana que l'alçava perquè per combregar havia de fer un dejuni previ de moltes hores. L'estratagema de Pince va funcionar, i de fet es diu que va ser l'inventor del menjar per emportar-se a casa. La proximitat religiosa i culinària de Cabrils no sé si té el mateix origen però en qualsevol cas ara el rector i l'amo del restaurant, que també ofereix habitacions, estan molt renyits perquè aquest acusa l'altre de no deixar dormir els clients amb el so nocturn de les campanes. Des que la gent va poc a missa els restaurants no tenen por de trencar antigues complicitats. Cabrils és un poble molt bonic que guanya de nit, amb el campanar i els carrers il·luminats. Si els fotògrafs del National Geographic el descobrissin farien venir ganes de visitar-lo a mig món.

Divendres vaig sopar a l'Hostal de la Plaça. A la carta hi havia un apartat que deia “vins de proximitat” i n'hi vaig veure un d'Agell, que vaig cuitar a demanar. Agell és un veïnat rural de Cabrera de Mar, tocant a Cabrils, amb el qual m'uneixen llaços familiars. El meu “avi pirata” s'hi va fer construir una casa. Un cop perduda per qüestions d'herència, el pare se n'hi va fer una altra. Abans de fer-se-la, em duia d'excursió a Agell, de petit. Ell hi retrobava el paradís perdut i jo em perdia pels boscos de pins. Prop del cementiri hi havia una vinya. Els ceps emergien d'una sorra grisa, aspra i gruixuda. Un cop en vaig agafar un grapat i el pare em va dir “és sauló”. Sauló: la matèria de què està fet el Maresme, les rieres i les platges incloses. La vinya, l'última que subsistia a Agell, va desaparèixer per deixar pas a una urbanització, i quan em pensava que a Cabrera i Agell les vinyes s'havien retirat per sempre, em trobo un “vi d'Agell” a l'Hostal de Cabrils. Vaig llegir l'etiqueta: pertany a la denominació Alella, que s'ha eixamplat molt des que hi ha aquesta afició desmesurada pels vins. Al Maresme hi tornen a haver vinyes més enllà del terme d'Alella, i han arribat de nou a Agell. Les hauré d'anar a visitar. Vaig tastar el vi. No cal haver-se posat sauló a la boca per notar que feia el gust de la meva terra i dels paradisos, perduts i retrobats.